21 d’abril 2008

Rap amb pèsols i picada de ceba

El primer que hauria de dir és que el nom d'aquesta recepta me l'estic inventant tot i que està extreta d'un llibre famós de receptes el nom del qual ara no recordo. En tot cas, com us podeu imaginar, el plat consisteix bàsicament en rap, pèsols i un sofregit/picada de ceba. La història del plat és ben senzilla: la Cesca i la Noemí ens van convidar a dinar a l'Esteban i a mi aquest dissabte passat (i a més gent que van refusar l'oferta) i quan vàrem arribar a casa la Cesca mig plat ja estava fet. A partir d'aquell moment vam cuinar de forma més o menys comunitaria: jo remenava la ceba al foc, la Noemí preparava la picada d'alls, la Cesca exercia de comandant en cap donant ordres i controlant el temps i l'Esteban s'encarregava que a ningú se li quedés la gola seca. Total, que no conec tots els detalls del plat, així que espero que tant la Cesca com la Noemí subsanin amb els seus comentaris els errors que segur que cometré.

Ingredients (quantitats a gust del consumidor):

rap
pèsols
cebes
tomàquets
alls
safrà
farina

Elaboració:

Primer de tot s'ha d'enfarinar el rap i passar-lo per la paella per dorar-lo. Mentrestant es tallen les cebes en trossos ben petits i es pel·len els tomàquets al mateix temps que se li treuen les llavors (nosaltres com que estàvem mandrosos simplement vàrem ratllar els tomàquets). Amb part de l'oli que hem usat per dorar el peix preparem una paella gran per anar sofregint la ceba a foc lent. I en paral·lel anirem bullint els pèsols. Quan la ceba ja estigui a punt afegim el tomàquet (amb una mica de sucre per treure l'acidesa) i deixem que vagi fent-se tot remenant perquè res no s'enganxi. Al cap d'una estona afegim un parell o tres de gots d'aigua i una cullerada de farina per espesseir-ho tot i continuem barrejant. Quan veiem que està fent xup-xup hi tirem la picada que haurem preparat amb els alls, l'oli i unes tires de safrà (i alguna cosa més?) i continuem remenant. Si veiem que la "salsa" resultant se'ns redueix hi afegim més aigua i rectifiquem de sal. Finalment afegim el rap intentant que quedi ben cobert per la ceba i quan ja estigui quasi fet hi posem els pèsols. Ho deixem al foc uns instants més i llest per menjar !

Va resultar un plat i una tarda excel·lents, gaudint del bon menjar, del bon vi i de la bona companyia.

19 d’abril 2008

Orada a la sal

Aquest és realment un plat molt senzill de fer, que dóna molt poca feina i que fins ara he aconseguit que em surti prou bé. Aquí va com el vaig preparar aquest passat dimecres.

Ingredients (per dues persones):
1 orada d'entre 250 i 400 g
2 kg de sal gorda (no usar sal de la normal !)
un xic d'aigua

El primer que s'ha de fer és posar una base de sal cobrint la safata en què farem l'orada. A continuació hi col·loquem l'orada (al comprar-la haurem especificat que la volem per fer-la a la sal i així ja ens la prepararan com toca) i cobrim completament el peix amb la resta de la sal gorda. És important que no quedi cap part sense cobrir, bé, la cua potser no cal. I finalment tirem unes gotes d'aigua a sobre de la sal cobrint el peix. Tot plegat ho posem al forn, a intensitat mitjana i el deixem fer entre 30 i 40 minuts. Ho retirem i a servir els plats !

Aquest cop vaig acompanyar l'orada amb una amanida d'aquestes ja preparades perquè no tenia massa temps per cuinar, però si en teniu, un bon primer plat per acompanyar el peix és l'hummus de cigrons (el d'alberginia segur que també queda molt rebé ;-)).

En principi el problema principal de fer l'orada a la sal és que aconseguim un peix massa sec. De les tres o quatre vegades que ho fet sempre m'ha quedat prou bé, així que si seguiu aquesta senzilla recepta crec que us puc garantir un bon èxit final. I si se us queda seca, acompanyeu-ho amb un bon vi blanc i fresquet i els comensals aviat s'oblidaran de com està el peix :-).