Tomàquets a la papillot

Aquesta és una recepta d'aquelles que se'n diu resultones. Una bona inversió de temps, vaja, ja que el quocient gust/temps és força major d'u. Perdoneu-me, és veritat, això és una frikada. Però continueu llegint si us voleu convertir en el Ferran Adrià del veïnat.

Anem doncs a veure què cal per triomfar:

Llista de la compra

- Un tomàquet per persona
- Formatge mozzarella o similar.
- Olives negres.
- Oli d'oliva del bo.
- Orenga i/o altres herbes aromàtiques.
- Paper d'alumini, també conegut com a paper de plata.

--Preparació--

Primer de tot es posa el forn a escalfar, a uns 180 graus centígrads. S'agafen els tomàquets i es tallen a rodanxes i es posa cada rodanxa sobre un tros de paper de plata. Sí, és cert, és MOLT POC ecològic. Però a qui li importa el medi ambient quan a taula t'esperen fans incondicionals del teu menjar? Seguim: s'agafa la mozzarella i es talla en rodanxes (en el cas que l'hagueu comprat en bola, cosa que jo us recomano). Es posa cada rodanxa sobre el tomàquet o, si heu comprat la mozzarella ratllada, espargiu el formatge a sobre. Seguidament poseu les olives negres a sobre (jo les vaig tallar per la meitat perquè desprenguessin més el seu sabor) i li poseu l'orenga. Només us queda ruixar el tomàquet amb formatge amb olives i orenga amb un bon raig d'oli d'oliva i, seguidament, abans de que us vinguin ganes de menjar-vos-ho tot, tancar el paper de plata curosament per fer "farcellets" . És important que estiguin ben tancats i que no regalimin, que sinó perden tota la gràcia.

Per últim, poseu els farcellets al forn i us espereu fins que s'inflin. Sí, sí, de veritat que s'inflen. Algú altre explicarà quins vapors són els que ho provoquen. És llavors que podeu apagar el forn, posar els farcells en plats i servir.

És important mirar la cara dels comensals quan obrin els farcells i els hi arribi l'olor deliciosa. Aquest moment serà el vostre moment de glòria.

Com a curiositat, crec que aquest plat és d'origen grec però amb formatge feta. També és molt bo amb aquest formatge i per cert, que no ho he dit, aquest és un primer plat lleuger. Ideal per sopar.

Rotllets d'albergínia

Enrotllats d'albergínia, o com en diem sempre en català incorrecte, rullitus d'esbargínia.

A l'Ikea cada dia hi venen més coses i més variades. I entre altres coses, per un euro i mig, un llibre de cuina vegetariana. Que dius, som gaire de llibres de cuina? No. Som gaire vegetarians? Menys. Però a lo tonto, piques, i cap al sac aquell groc.

I ja que el teníem, l'Esteve es va animar, i em va cuinar això.

Llista de la compra (per a quatre):
-el llibre de l'Ikea no cal perquè per això fem el blog.
-2 albergínies grosses
-1 llauna d'olives negres
-formatge de cabra del de rulo (sabeu?)
-1 o 2 cebes tendres
-avellanes (unes quantes)
-llimona

I les obvietats
-pebre
-sal
-oli
-julivert o el que us agradi de posar.

Agafes ceba tendra, i la talles petitona. Agafes unes olives negres, i també les talles petitones. Les avellanes les trenques a trossets com puguis (si tens una mà de morter i morter has triomfat, si no, et toca fer el mec com a nosaltres amb la fusta i una tassa ben pesada). Ho barreges tot en un bol, i li poses el formatge de cabra, també trossejat, i barreges. Ara les espècies i la llimona: pell ratllada de mitja llimona, i el que t'agradi, sal, pebre, una mica d'oli bo, julivert... si ets el Tito, salsa de soja, etcètera.

Un cop tens tota la barreja, ho deixes que reposi una miqueta mentre talles i fregeixes l'albergínia. Cal tallar-la a llesques longitudinalment (m'explico?), amarar-les d'oli i fregir-les. Un cop fregides queden flexibles, clar. Llavors és el moment d'enrotllar els enrotllats amb la barreja a dintre. L'escuradents ajuda a que no se t'escampi tot i realment semblin rullitus.

Boníssim, en serio.