I un pessic de sal

Púding fred de llimona

2011-07-17T10:49:00.003+02:00

La veritat és que mai he sabut exactament que és un púding, així que acabo d'anar al DIEC i la definició és: "Pastís anglès, preparat dins un motlle, amb característiques molt diverses segons els ingredients, que poden ésser dolços o salats". Vaja, que un púding és qualsevol cosa. Es veu que l'avantatge dels púdings es que poden servir per reciclar certs ingredients que s'hagin pogut endurir amb el temps, com el pa, o estovat massa, com les galetes. Però tot i que la recepta que us presento avui és un púding, ho vaig fer tot amb ingredients ben frescos.

I quina era l'avinentesa? Doncs l'aniversari de l'Eva que feia un soparet a casa seva i va demanar col·laboracions. I com que sempre m'agrada intentar postres nous, m'hi vaig oferir. El pastís de plàtan no era una opció vàlida, així que com sempre vaig recòrrer a l'extraordinari blog de "La cuina de casa" per agafar idees. I és allà on vaig veure aquest púding. Em va semblar ideal: pocs ingredients, fàcil i ràpid de fer i sense necessitat de forn. Tot i que en l'enllaç anterior ja teniu el com fer-ho (i ho vaig seguir al peu de la lletra) ho torno a explicar.

Ingredients:

600 ml de suc de llimona d'ampolla (no llimones exprimides)
200 ml de nata líquida
1 sobre de gelatina de llimona
1 paquet de magdalenes quadrades o melindros (en vaig fer servir 18)

Preparació:

Escalfeu 200 ml del suc de llimona i un cop calent ho barrejeu amb la gelatina. Quan estigui disolta afegiu la resta del suc i tota la nata líquida. Agafeu un motlle i poseu una capa de magdalenes, aboqueu la barreja líquida fent que les magdalenes quedin ben xopes. Afegiu una altra capa de magdalenes i hi tireu el líquid restant. Amb el motlle que tenia només vaig poder fer dos pisos. Un cop ho teniu muntat, ho poseu a la nevera perqué qualli i al cap d'unes dos, tres hores ja el teniu llest per menjar.

En la recepta original suggereix untar el motlle amb caramel líquid abans de posar les magdalenes. Jo no ho vaig fer (no tenia caramel) però va quedar igualment bé i va resultar fàcil de desenmotllar. El problema que vaig tenir va ser que al posar el líquid, les magdalenes van començar-hi a flotar, amb el que la capa superior potser no va quedar bé del tot (per això no hi ha fotos), però un cop tot quallat i desenmotllat la veritat és que no tenia tant mala pinta. I als convidats va semblar que els hi va agradar bastant. Si l'intenteu, espero que us agradi!

Pastís de plàtan, iogurt i ossets

2010-09-11T14:39:00.004+02:00

Ahir vam anar a sopar a casa d'un amic i vam portar-hi aquest pastís.

La recepta original és del blog "La cuina de casa" i la podeu trobar aquí.
Nosaltres la vam seguir fil per randa, excepte en l'apartat decoratiu.

Truita d'espinacs

2010-05-05T22:23:00.004+02:00

En aquesta recepta no posaré ni els ingredients ni les quantitats ja que ho fet tot a ull i amb algunes restes de menjar que em quedaven. La idea era acabar-me uns espinacs que tenia al congelador i després de pensar una estona sobre com fer-ho he decidit fer-ne una truita afegint-hi panses i pinyons.

Així que primer de tot he tret els espinacs del congelador i els he possat en una cassola amb aigua. He deixat que arribés a l'ebullició, he baixat el foc (en aquest cas la placa vitroceràmica) i he deixat que s'anessin coent entre uns 5 i 10 minuts més. Els he escolat i he posat a calentar en una paella una mica d'oli. Quan estava calent hi he tirat els espinacs i un grapat de panses i com que no tenia pinyons, hi he afegit tallada a trossets ben petits una salsitxa i mitja que tenia a la nevera. Ho he remenat tot mentre es sofregia i ho he posat tot en un bol gran on he tirat dos ous i una mica de sal i ho he barrejat ben barrejat. He posat una miqueta més d'oli a la paella i al calentar-se he tirat tota la barreja:

Esperem una estona a que es faci la part d'abaix (sempre és fa difícil de dir quan està feta) i amb cura de no cremar-nos i amb l'ajuda d'un plat auxiliar, li donem la volta i la coem per l'altra costat:

I ja ens la podem menjar, avui acompanyada d'una mica d'enciam i pa torrat. Trobo que això de les truites és un gran invent. Que aprofiti!

Creps salades.

2010-02-20T16:09:00.004+01:00

Ja fa temps que de tant en tant cuinem creps salades, generalment per sopar, i avui m'he animat a fer-me-les per dinar. Ha sigut el primer cop que les he fet sense ajuda de ningú i no les tenia totes sobre com em quedarien, però finalment el resultat ha estat prou satisfactori. Com les he fet? Doncs d'una manera ben senzilla, ràpida i a més a més amb ben poquets ingredients. Ah, no he fet la típica crep amb farina normal sinó que he fet el que anomenen galette sarrasine, que és com la crep normal però feta amb farina sarraïna.

Ingredients (per 4 creps):

100 g de farina sarraïna
2 ous
150 ml d'aigua
150 ml de llet
una culleradeta de sal
dues culleradetes d'oli

Elaboració:

Posem la farina en un bol i fem un foradet al mig fent un volcà. Tirem en ell la meitat de l'aigua i de la llet i anem barrejant dolçament. A continuació afegim els dous ous batuts i seguim remenant sense parar. Finalment afegim la resta dels líquids, la sal i l'oli, remenem més i deixem reposar una mitja horeta. Ha de quedar una masa amb una consistència a mig camí entre un líquid i una cosa densa. El procés de remenar és força important i heu de procurar que no us quedin grumolls de farina (a mi m'ha passat, tot i que després no s'han notat).
Un cop tenima la massa reposada escalfem una nou de mantega en una paella mitjana i quan estigui a punt afegim amb un cullerot la masa per fer una crep. Deixem que es faci per un costat i li donem la volta amb cura. Mentre deixem que es faci la part de sota podem afegir a la part de dalt els ingredients amb els que volem omplir la crep, i ja només queda embolicar-la (com bonament pogueu) i emplatar-la. I repetir tantes vegades com creps volgueu. Vet aquí el resultat:
Perdoneu la qualitat de la foto però m'estava morint de gana i he fet una foto ràpida amb el mòbil. Aquí veieu les dues creps que m'han quedat bé de forma, les altres dues se m'han trencat en el procés donar-lis la volta (apart d'embrutar considerablement la vitroceràmica amb líquid de la masa saltant per tot arreu). El bo de les creps és que les podeu farcir de qualsevol cosa. Fins ara ens haviem acostumat a fer-les amb gírgoles o amb canònges, panses i formatge de cabra. Avui he volgut variar i me les he fet amb un saltejat de verdures, la clàssica de pernil dolç i formatge i una altra amb una barreja de quatre formatges (emmental, reblochon, cabra i blau). Això al vostre gust!

Panets d'en Joe

2009-03-02T20:21:00.005+01:00

Diumenge passat volia variar i enlloc del pa en la seva forma habitual em vaig animar a fer panets seguint la recepta que em va passar el meu amic Joe, que és la primera persona que vaig conèixer que fa pa. És una recepta una mica més laboriosa que la de l'altre post, perquè a part de que el pa puja i baixa més cops, també cal més esforç de remenar i amassar.

Ingredients:

4 tasses de farina (recordem: 1 tassa=recipient de 1/4 litre)
1.5 tasses d'aigua tèbia
1.5 sobrets (8g) de llevat
1 cullerada de mel
2 cullerades d'oli de girasol i una mica per untar
2 culleradetes de sal
llavors i/o flocs per decorar

Preparació:

En un bol barregeu l'aigua, el llevat, la mel i 2 tasses de farina (com sempre, la proporció integral/blanca al gust). Quedarà força líquid, simplement assegureu-vos que quedi ben homogeni. [Per cert, no tenia mel i hi he posat sucre moreno.] Tapeu-ho amb un drap i deixeu-ho pujar 3/4 d'hora, o una mica més, en un lloc càlid. Un cop hagi pujat (estarà ple de bombolles) afegiu l'oli i la sal, i de mica en mica la resta de la farina. Quan vegeu que la massa ja es pot treballar amb les mans, poseu-la sobre la taula o el marbre de la cuina i amasseu-la durant uns 10 minutets ben bons. Feu-vos a la idea que us quedaran les mans pringoses, podeu afegir una mica més de farina per treballar la massa més fàcilment. Heu d'aconseguir una bola de consistència quant més esponjosa millor. La torneu a posar al bol, cobriu amb el drap i la deixeu que pugi (3/4-1 hora). Un cop hagi pujat us arramangueu i sense cap recança claveu un parell o tres de cops de puny a la massa, i li torneu a donar forma de bola. Repetiu un altre cop el procés pujada + cop de puny (segurament aquest cop trigarà menys a pujar). Ara ve el moment divertit. Es tracta d'agafar trossets de massa i donar als panets la forma que volgueu i decorar-los al vostre gust. Jo n'he fets uns quants d'allargats i uns quants de "quadrats" (entre cometes, perquè ja ho deia Plató que els quadrats perfectes no existeixen aquí baix...) En total me n'han sortit 10. Una altra opció és fer un parell de baguettes, o fer una trena amb tres tirallongues de massa. Sigui el que sigui, ho poseu en plaques de forn untades amb oli, o si no en teniu de prou grans, sobre paper de forn.
Ara cal deixar pujar els panets, però aquest cop no se us acudeixi de donar-los un cop de puny! Un cop pujadets, coeu-los durant 18-20 minuts en un forn preescalfat a 425 graus... Fahrenheit (218.333... graus Celsius). Com sempre, aneu-vos fixant en com va la cosa, que cada forn és un món.

Aquí teniu algunes fotos, de just abans de posar al forn i del resultat final.

Pa de llavors

2009-02-15T19:54:00.007+01:00

Una ocupació habitual el diumenge a la tarda és la de fer el pa de les torrades dels esmorzars de la setmana. La recepta és prou senzilla, l'únic que cal és trobar coses per anar fent mentre el pa va pujant.

Ingredients:
(Primer faig la llista i després alguns comentaris.)
3 tasses de farina
una tassa i una miqueta més d'aigua tèbia
1 sobret (5.5 g) de llevat en pols
1 culleradeta de mel
1 culleradeta de sal
oli de girasol per untar el motlle
llavors diverses al gust: de lli, de sèsam, pipes de girasol o de carbassa, fruits secs, etc.

Per una tassa s'enten qualsevol recipient que faci un quart de litre de volum, més o menys. La farina ideal és la que s'anomena "de força", però jo normalment faig servir de la normal. Hi poso 1 tassa de farina blanca i 2 de farina integral (del mercadona, per més detalls). A vegades substitueixo mitja tassa de farina per flocs de civada (en castellà, avena). Hi ha qui hi posa també una cullerada de llet en pols i/o d'oli de girasol, diuen que queda un pa més suau, però jo no ho acostumo a fer. El llevat que faig servir és de la marca Maizena i a la capseta posa "levadura de panadería". A vegades als súpers venen llevat del fresc (en uns "cubitos" a la secció dels iogurts), en aquest cas faig servir mig cubet, que dilueixo prèviament en aigua.

Preparació:

Es barregen la farina, la sal, la mel i el llevat en un bol i s'hi afegeix l'aigua tèbia (jo la poso mig minut al microones a potència mitjana). Es remena tot bé, afegint una mica més d'aigua si no s'acaba d'incorporar tota la farina. Depenent de les proporcions quedarà més o menys espès, el més important és que quedi homogeni. Un cop ben barrejat es cobreix amb un drap de cuina i es deixa reposar en un lloc càlid. Si mentre reposa aprofiteu per començar a cuinar el sopar o per fer el túper del dia següent, un bon lloc per al repòs és el marbre de la cuina a propet dels fogons (però no massa, no sigui que se us cremi el drap!). Al cap d'una horeta (o menys a l'estiu) el volum de massa ha d'haver-se doblat. Aquí teniu fotos "del antes y el después":

Abans: Després:

Ara agafeu les llavors i les incorporeu a la massa (que perdrà el volum, però ja toca). Ho torneu a tapar i ho torneu a deixar reposar.
Un cop hagi augmentat de nou de volum, ho torneu a remenar perquè baixi. Unteu un motlle allargat amb l'oli i aboqueu-hi la massa, repartint-la uniformement. Tireu-hi una mica de farina per sobre i pressioneu amb una cullera de fusta (la farina li donarà un toc més rústic). Torneu-ho a tapar i deixeu que pugi de nou. Si la massa té prou consistència, també podeu untar una placa de forn i fer un pa rodó. Quan el pa hagi pujat el fiqueu al forn preescalfat. Ara ve el tema delicat, ja que tots els forns són diferents. Jo tinc un forn de gas i el poso primer uns 20 minuts a forn alt i després uns 20 més a forn mitjà-baix. Potser les primeres vegades haureu d'experimentar una mica amb el temps fins a trobar-hi el punt. Si passats els primers 20 minuts veieu que la part de sota corre risc de cremar-se, podeu donar la volta al pa (en aquest moment s'hauria de densenganxar sol del motlle). Un cop cuit, treieu el pa del forn i deixeu-lo refredar sobre una reixeta. I ja està, ja podeu esmorzar.

Mandonguilles de tota la vida

2009-02-11T15:45:00.006+01:00

Cansat de receptes exòtiques que no surten ni a la de tres? Farta de provar la recepta de l'Arguiñano i que ni de lluny se t'hi assembli? T'entra la depressió des de que vas cremar aquell plat francès? Aquí tens la solució! L'autèntica recepta casolana per fer les mandonguilles de tota la vida!!!

Oooooh!

Per sentir com fas país mentre omples la panxa...
... mandonguilles de tota la vida!
Per reviure un dels plats de la teva infància...
... mandonguilles de tota la vida!
Per fer plorar de felicitat als teus invitats...
... mandonguilles de tota la vida!
Perquè ta mare es senti orgullosa de tu...
... mandonguilles de tota la vida!

En John Smith era un noi lleig, gras i marginat fins que va provar... val, d'acord, ja paro. És que la recepta que us vull presentar és una recepta típica que segur que ja sabeu fer, pel que l'havia de vendre una mica... però ja està, vaig al gra.

Anem doncs a veure què cal per triomfar:

Llista de la compra

- Carn picada de vedella o de vedella i porc (en cas de crisis financera). La carnissera us pot aconsellar, però uns 500 g per 4 persones.
- All i julivert
- Un ou.
- Pa ratllat.
- Farina
- Un parell de tomàquets.
- Pèsols (uns 100 g per persona)
- Una ceba grossa.
- Oli d'oliva del bo.
- Pebre negre i sal.

--Preparació--

Primer de tot anem a fer les mandonguilles. Agafeu un bol gran, hi poseu la carn picada i la saleu. A continuació hi tireu l'ou i amaseu la carn de manera que es barregi bé amb l'ou. És recomanable utilitzar només una mà perquè així teniu l'altra per anar-hi tirant els diferents ingredients que ara us diré. Quan ho tingueu tot ben homogeni, hi afegiu julivert i all picats. Si sou mandrosos i se us fa una muntanya això de fer la picada, al súper venen pots de julivert picat i d'all en pols. Quina quantitat? Doncs això va a gustos, a mi m'agrada tirar-ne força, fins que es vegi la carn força "verda". Tot seguit hi afegim el pa ratllat, que en posarem fins que la massa de carn ja no en pugui absorbir més, pel que cal anar-ne posant a poc a poc. Finalment, anirem fent les mandonguilles i les anirem arrebossant en farina, per tot seguit fregir-les una mica a la paella. Ull! La idea no és que quedin cuites, eh? Sinó simplement que estiguin una mica fetes.

El següent pas ja és més fàcil. Per una banda posem una olla a bullir, que serà on farem els pèsols. Oju! No tireu l'aigua dels pèsols! Que després la necessitareu. Per una altra banda ratllarem o tallarem a trossets la ceba i després la posarem a una cassola amb oli per fer el sofregit.

Quan la ceba ja estigui daurada, li tirem les mandonguilles i posem que es cuini tot a foc lent. Aquí ja us començareu a llepar els dits i a eixugar-vos la salivera. De tant en tant aneu remenant amb una cullera de fusta tot el tema perquè res no s'enganxi i es cremi.

El pas següent és ratllar els tomàquets i abocar-ho a la cassola, salpebrar-ho una mica i deixar que faci xup xup. Sempre havia volgut dir això del xup xup. Al cap d'una estona, quan el plat ja faci força bona pinta, li tireu els pèsols colats. Si aleshores veieu que el plat us ha quedat una mica sec, o sigui que el tomàquet se us ha reduït molt, llavors li tireu també una mica de l'aigua que heu utilitzat per bullir els pèsols. Ho deixeu ja pocs minuts més i ja teniu el plat llest per servir!

L'únic que us espera és gaudir llavors d'un agradable dinar en família o amb els amics, parlant amb nostàlgia de records d'infància.

No ho he dit, però segur que ja ho sabeu, aquest és un segon plat força contundent. Fins i tot es pot fer com a plat únic acompanyat d'una mica d'amanida verda lleugereta, per desengreixar. I també és imprescindible el pa per poder sucar, això sí. Que aprofiti!

Bramboratxka (sopa txeca de patates)

2009-02-08T20:08:00.009+01:00

Motivats per les sopes tastades durant la recent visita a Praga, aquest cap de setmana ens hem inclinat per un altre "clàssic" de la cuina eslava: la bramboratxka, l'estrella de les sopes txeques.

Ingredients:

una ceba i un tronc d'api
un grapat de bolets
una pastanaga i un nap no gaire gran
2-3 patates tirant a grans
comí de prat (vegeu disquisió al final del post)
majorana
2 cullerades de farina
mantega, sal i pebre

Preparació:

Tallem la ceba i l'api a trossets i els comencem a sofregir en mantega. A mesura que anem tallant els bolets, el nap i la pastanaga ho afegim. Nosaltres vam fer servir bolets siitake secs, prèviament remullats, perquè eren els que teníem per casa, però xampinyons mateixos ja anirien bé. Si cal afegim una mica més de mantega. Quan la verdureta s'ha començat a estovar, afegim la farina i un got d'aigua i remenem, obtenint una mena de pasta, com si anéssim a fer croquetes de verdura. Ara afegim les patates tallades a cubets i més aigua, uns 4 gots. En aquest moment cal tirar-hi les espècies. Com que no teníem ni comí de prat ni majorana, hi vam afegir unes dues culleradetes d'herbes de provença, que incloien majorana, alfàbrega, orenga, farigola i altres herbetes. A posteriori he pensat que enlloc del comí hi podríem haver afegit llavors de coriandre, que a les sopes queden molt bé. Ara ja només queda salpebrar-ho al gust, deixar-ho bullir fins que les patates estiguin ben tovetes, servir-ho en bols de color blau i deixar que aquesta sopa us escalfi els sopars d'hivern.

Nota sobre el comí de prat: molt de compte en no confondre'l amb el comí normal, el que es troba fàcilment als súpers. El comí de prat, malgrat la similaritat en el nom i en l'aspecte, és quelcom de ben diferent i no recomano substituir l'un per l'altre. En castellà, a part de comino de prado, també es coneix com alcaravea i una dotzena de noms més que trobareu a la wikipedia; en anglès es diu caraway seeds. És una espècie molt usada a la cuina de l'est d'Europa per aromatitzar sopes i guisats, i és habitual trobar-la al pa.

Blinis de poma

2009-01-25T11:08:00.005+01:00

Què és el que fa que em decideixi a posar una recepta en el blog? El ser el primer cop que la faci? Aprofitar un sopar amb bons amics? L'exotisme del plat preparat? Doncs la veritat és que no ho sé. Però el que sí que sé és que aquesta recepta dels blinis la poso principalment per intentar donar una mica de vida al blog, que des de setembre de l'any passat que estava a la UCI.

Els blinis són una espècie de crêpe molt comuns a la cuina eslava i que s'acostumen a fer servir de base per diferents tipus de peixos fumats. Nosaltres vàrem decidir seguir una recepta d'una revista de supermercat i fer la base del blini afegint-hi pomes. Vet aquí el procés:

Ingredients (per a 4 blinis):

2 pomes
25 g de farina
75 g de farina de sègol
1 culleradeta de llevat
Mantega, aigua, un ou
Salmó i bacallà fumats

Preparació:

El primer que s'ha de fer és tallar les pomes a trossets petits (sense pell ni llavors) i posar-les en una paella amb una culleradeta de mantega fosa i un pessic de sal. Es tapa i es deixa coure a foc lent fins que la poma quedi ben desfeta, tipus compota (nosaltres hi vam ajudar cap al final xafant la poma amb una forquilla). Mentrestant es poden anar barrejant les farines (idealment s'haurien de tamisar) amb un altre pessic de sal.
Un cop tenim la compota llesta s'afegeixen 200 ml d'aigua i la culleradeta de llevat, ho afegim al bol on tinguessim la farina i ho barregem ben barrejat. Ho tapem i ho deixem reposar una hora. Ho tornem a barrejar i que torni a reposar una altra hora. Finalment diluim una culleradeta de mantega fosa amb el rovell de l'ou, batem a punt de neu la clara i ho afegim tot a la massa.
Ara ja només queda posar una mica de mantega a la paella, agafar un quart de la massa i coure-ho a foc lent fins que comencin a sortir bombolles (sí !! en surten !!). Es dona la volta i es couen per l'altra costat. Atenció a l'art de l'Anna per donar-lis la volta:

Pot ser convenient anar donant voltes per evitar que es cremin massa cada una de les cares. Es repeteix el procediment fins que s'acabi la massa (de tant en tant cal afegir més mantega a la paella). El resultat final que vam obtenir tenia aquesta pinta:

Ara ja només queda guarnir-los amb allò que us vingui més de gust. Nosaltres vàrem posar capes de salmó i bacallà fumats i tot plegat acaompanyat d'una senzilla amanida i d'un bon vi blanc. Jo no n'havia menjat mai abans i em van agradar bastant sobretot pel toc dolç de la poma en la base i la seva suavitat.

Mandonguilles de carbassó

2008-09-28T19:02:00.004+02:00

Amb ganes de preparar un dinar de dissabte que no fos la típica amanida o el típic plat de pasta amb verdures, vaig agafar el meu llibre de receptes gregues i vaig anar girant full rere full fins a trobar un plat que em vingués de gust i que no fos massa difícil ni llarg de preparar: les mandonguilles de carbassó.

Ingredients (4 persones):
500g de carbassó
1 ceba
1 o 2 dents d'all
1 ou
100 g de formatge feta
Pa ratllat
Farina
Anet i caiena
Oli d'oliva, sal i pebre

Preparació:
Ben senzilla. Es ratllen la ceba, els alls i el carbassó i es posen en un bol. Es talla el formatge a daus ben petits i s'afegeix en el bol juntament amb l'ou, la caiena, l'anet i 2 o tres cullerades de pa ratllat. Es barreja tot, es salpebre i es va afegint farina (i/o més pa ratllat) fins a aconseguir una massa més o menys consistent que es pugui treballar i donar una mínima forma. Es preparen les boles de les mandonguilles amb aquesta massa (amb l'ajuda de dues culleres és més fàcil) i es fregeixen en oli fins que quedin ben doradetes.

En la recepta original enlloc de caiena hi posen una guindilla i dels 100g de formatge, 50 son de feta i 50 de kefalotiri. Potser es podria fer substituint el kefalotiri per parmesà, però posant només feta ja queda prou bo. I per acompanyar, el llibre recomana tzatzíki però com que no teniem iogurt grec vam decidir fer una amanida verda amb enciam, canònges, pebrot verd, pastanaga i poma, i va resultat un acompanyament ben fresc i lleuger i jo crec que molt adequat.

Vet aquí el resultat:

Tomàquets a la papillot

2008-07-22T12:17:00.010+02:00

Aquesta és una recepta d'aquelles que se'n diu resultones. Una bona inversió de temps, vaja, ja que el quocient gust/temps és força major d'u. Perdoneu-me, és veritat, això és una frikada. Però continueu llegint si us voleu convertir en el Ferran Adrià del veïnat.

Anem doncs a veure què cal per triomfar:

Llista de la compra

- Un tomàquet per persona
- Formatge mozzarella o similar.
- Olives negres.
- Oli d'oliva del bo.
- Orenga i/o altres herbes aromàtiques.
- Paper d'alumini, també conegut com a paper de plata.

--Preparació--

Primer de tot es posa el forn a escalfar, a uns 180 graus centígrads. S'agafen els tomàquets i es tallen a rodanxes i es posa cada rodanxa sobre un tros de paper de plata. Sí, és cert, és MOLT POC ecològic. Però a qui li importa el medi ambient quan a taula t'esperen fans incondicionals del teu menjar? Seguim: s'agafa la mozzarella i es talla en rodanxes (en el cas que l'hagueu comprat en bola, cosa que jo us recomano). Es posa cada rodanxa sobre el tomàquet o, si heu comprat la mozzarella ratllada, espargiu el formatge a sobre. Seguidament poseu les olives negres a sobre (jo les vaig tallar per la meitat perquè desprenguessin més el seu sabor) i li poseu l'orenga. Només us queda ruixar el tomàquet amb formatge amb olives i orenga amb un bon raig d'oli d'oliva i, seguidament, abans de que us vinguin ganes de menjar-vos-ho tot, tancar el paper de plata curosament per fer "farcellets" . És important que estiguin ben tancats i que no regalimin, que sinó perden tota la gràcia.

Per últim, poseu els farcellets al forn i us espereu fins que s'inflin. Sí, sí, de veritat que s'inflen. Algú altre explicarà quins vapors són els que ho provoquen. És llavors que podeu apagar el forn, posar els farcells en plats i servir.

És important mirar la cara dels comensals quan obrin els farcells i els hi arribi l'olor deliciosa. Aquest moment serà el vostre moment de glòria.

Com a curiositat, crec que aquest plat és d'origen grec però amb formatge feta. També és molt bo amb aquest formatge i per cert, que no ho he dit, aquest és un primer plat lleuger. Ideal per sopar.

Rotllets d'albergínia

2008-07-02T18:34:00.003+02:00

Enrotllats d'albergínia, o com en diem sempre en català incorrecte, rullitus d'esbargínia.

A l'Ikea cada dia hi venen més coses i més variades. I entre altres coses, per un euro i mig, un llibre de cuina vegetariana. Que dius, som gaire de llibres de cuina? No. Som gaire vegetarians? Menys. Però a lo tonto, piques, i cap al sac aquell groc.

I ja que el teníem, l'Esteve es va animar, i em va cuinar això.

Llista de la compra (per a quatre):
-el llibre de l'Ikea no cal perquè per això fem el blog.
-2 albergínies grosses
-1 llauna d'olives negres
-formatge de cabra del de rulo (sabeu?)
-1 o 2 cebes tendres
-avellanes (unes quantes)
-llimona

I les obvietats
-pebre
-sal
-oli
-julivert o el que us agradi de posar.

Agafes ceba tendra, i la talles petitona. Agafes unes olives negres, i també les talles petitones. Les avellanes les trenques a trossets com puguis (si tens una mà de morter i morter has triomfat, si no, et toca fer el mec com a nosaltres amb la fusta i una tassa ben pesada). Ho barreges tot en un bol, i li poses el formatge de cabra, també trossejat, i barreges. Ara les espècies i la llimona: pell ratllada de mitja llimona, i el que t'agradi, sal, pebre, una mica d'oli bo, julivert... si ets el Tito, salsa de soja, etcètera.

Un cop tens tota la barreja, ho deixes que reposi una miqueta mentre talles i fregeixes l'albergínia. Cal tallar-la a llesques longitudinalment (m'explico?), amarar-les d'oli i fregir-les. Un cop fregides queden flexibles, clar. Llavors és el moment d'enrotllar els enrotllats amb la barreja a dintre. L'escuradents ajuda a que no se t'escampi tot i realment semblin rullitus.

Boníssim, en serio.

Albergínies farcides de coses molt bones

2008-05-29T17:42:00.018+02:00

Amics, amigues:

M'estreno en aquest bloc amb una recepta "verda", cosa que venint d'un carnívor com jo, vol dir que és una recepta molt i molt bona. O més. La recepta original se la va inventar ma mare (almenys la versió que explico) i és de fàcil reproducció, amb l'afegit que és força oberta i àmpliament modificable. És un primer plat força contundent que us deixarà força tips. Per tant convé combinar-lo amb un segon plat lleuger o amb uns entrants.

Però anem al gra, us poso la llista d'ingredients:

Llista de la compra: Albergínies farcides (6 persones)

- 3 Albergínies (mitja per persona)

- 2 Pebrots verds

- 2 Cebes

- Xampinyons (varis... uns 10)

- Pernil salat o xoriço

- Formatge rallat

- Sal

-- Preparació --

Agafeu les albergínies i les talleu per la meitat (seguint el semieix major). Seguidament les buideu anant amb molt de compte de no trencar-les. Un cop les tingueu buides, poseu una olla a bullir amb una mica de sal. Quan l'aigua bulli hi tirareu les "closques" de les albergínies i les deixareu poc temps, uns 5 minuts. La gràcia és bàsicament que s'estovin, pel que abans de treure-les podeu mirar si ho estan o no.

Paral·lelament a tot això cal que talleu a trossets molt petits (però que no quedi puré) la ceba, l'interior de l'albergínia, el pebrot, els xampinyons i el pernil salat (o succedani). Poseu a sofregir la ceba en una paella amb oli. Quan ja estigui dorada li tireu l'albergínia i aneu remenant poc a poc. Poseu-li una mica de sal. És recomanable utilitzar un foc no molt alt, que sinó se us pot cremar la ceba o l'albergínia. Al cap d'una estona, quan l'albergínia s'hagi fet una mica, li aboqueu el pebrot verd i seguiu remenant per homogeneïtzar bé la barreja. Uns minuts després li aboqueu els xampinyons i seguidament el pernil salat.

Si tot va bé, els ingredients s'estaran fregint a foc lent en la seva pròpia substància i deixarà anar una olor molt i molt bona. En aquest precís moment, quan estigueu a punt de menjar-vos-ho directament de la paella, apagueu el foc i procediu a omplir les closques que ja teniu estovades amb la barreja. És probable que tingueu tot de veïns picant a la porta i demanant-vos que els deixeu entrar, però sigueu durs i no els hi feu cas que us heu de concentrar en el penúltim pas: cobrir les mitges albergínies amb formatge ratllat. El plat ja està cuinat, l'únic que us queda és posar-ho a gratinar i després emplatar. Tindreu l'èxit assegurat, de debò.

Personalment, només he fet la recepta una vegada i crec que em va sortir força bé. Almenys les persones a qui els hi vaig cuinar m'han insistit vàries vegades que ho torni a fer. Jo la veritat és que en tinc ganes, però abans caldrà reforçar la porta d'entrada dels veïns, els quals des d'aleshores em miren amb una cara barreja d'ira i de fascinació.

Per cert, l'albergínia de la foto no és la que vaig fer jo, aquesta porta tomàquet ratllat crec. Com us he dit, la recepta és variable, pel que podem crear un concurs d'albergínies farcides!

Que aprofiti!

Rap amb pèsols i picada de ceba

2008-04-21T22:19:00.003+02:00

El primer que hauria de dir és que el nom d'aquesta recepta me l'estic inventant tot i que està extreta d'un llibre famós de receptes el nom del qual ara no recordo. En tot cas, com us podeu imaginar, el plat consisteix bàsicament en rap, pèsols i un sofregit/picada de ceba. La història del plat és ben senzilla: la Cesca i la Noemí ens van convidar a dinar a l'Esteban i a mi aquest dissabte passat (i a més gent que van refusar l'oferta) i quan vàrem arribar a casa la Cesca mig plat ja estava fet. A partir d'aquell moment vam cuinar de forma més o menys comunitaria: jo remenava la ceba al foc, la Noemí preparava la picada d'alls, la Cesca exercia de comandant en cap donant ordres i controlant el temps i l'Esteban s'encarregava que a ningú se li quedés la gola seca. Total, que no conec tots els detalls del plat, així que espero que tant la Cesca com la Noemí subsanin amb els seus comentaris els errors que segur que cometré.

Ingredients (quantitats a gust del consumidor):

rap
pèsols
cebes
tomàquets
alls
safrà
farina

Elaboració:

Primer de tot s'ha d'enfarinar el rap i passar-lo per la paella per dorar-lo. Mentrestant es tallen les cebes en trossos ben petits i es pel·len els tomàquets al mateix temps que se li treuen les llavors (nosaltres com que estàvem mandrosos simplement vàrem ratllar els tomàquets). Amb part de l'oli que hem usat per dorar el peix preparem una paella gran per anar sofregint la ceba a foc lent. I en paral·lel anirem bullint els pèsols. Quan la ceba ja estigui a punt afegim el tomàquet (amb una mica de sucre per treure l'acidesa) i deixem que vagi fent-se tot remenant perquè res no s'enganxi. Al cap d'una estona afegim un parell o tres de gots d'aigua i una cullerada de farina per espesseir-ho tot i continuem barrejant. Quan veiem que està fent xup-xup hi tirem la picada que haurem preparat amb els alls, l'oli i unes tires de safrà (i alguna cosa més?) i continuem remenant. Si veiem que la "salsa" resultant se'ns redueix hi afegim més aigua i rectifiquem de sal. Finalment afegim el rap intentant que quedi ben cobert per la ceba i quan ja estigui quasi fet hi posem els pèsols. Ho deixem al foc uns instants més i llest per menjar !

Va resultar un plat i una tarda excel·lents, gaudint del bon menjar, del bon vi i de la bona companyia.

Orada a la sal

2008-04-19T22:53:00.002+02:00

Aquest és realment un plat molt senzill de fer, que dóna molt poca feina i que fins ara he aconseguit que em surti prou bé. Aquí va com el vaig preparar aquest passat dimecres.

Ingredients (per dues persones):
1 orada d'entre 250 i 400 g
2 kg de sal gorda (no usar sal de la normal !)
un xic d'aigua

El primer que s'ha de fer és posar una base de sal cobrint la safata en què farem l'orada. A continuació hi col·loquem l'orada (al comprar-la haurem especificat que la volem per fer-la a la sal i així ja ens la prepararan com toca) i cobrim completament el peix amb la resta de la sal gorda. És important que no quedi cap part sense cobrir, bé, la cua potser no cal. I finalment tirem unes gotes d'aigua a sobre de la sal cobrint el peix. Tot plegat ho posem al forn, a intensitat mitjana i el deixem fer entre 30 i 40 minuts. Ho retirem i a servir els plats !

Aquest cop vaig acompanyar l'orada amb una amanida d'aquestes ja preparades perquè no tenia massa temps per cuinar, però si en teniu, un bon primer plat per acompanyar el peix és l'hummus de cigrons (el d'alberginia segur que també queda molt rebé ;-)).

En principi el problema principal de fer l'orada a la sal és que aconseguim un peix massa sec. De les tres o quatre vegades que ho fet sempre m'ha quedat prou bé, així que si seguiu aquesta senzilla recepta crec que us puc garantir un bon èxit final. I si se us queda seca, acompanyeu-ho amb un bon vi blanc i fresquet i els comensals aviat s'oblidaran de com està el peix :-).

Truita de patates

2008-02-24T20:37:00.002+01:00

Segurament us sorprendrà però tot i que he fet receptes relativament difícils o si més no, especials (tartiflette, llenguado a la taronja, cremes gregues...), mai abans havia fet una truita de patates. Així que aprofitant les patates que em van sobrar de la tartiflette m'he decidit a provar de fer-me una truita. I aquí va la manera en què ho he fet:

Ingredients:
3 patates petites/mitjanes
2 ous
1 ceba i sal

Primer de tot he pelat les patates i les he tallat a làmines bastant primes. A continuació he tallat la ceba a trossos ben petits i tot plegat ho posat en una paella amb abundància d'oli ben calent. Hi he posat la sal i he anat removent amb la cullera de fusta fins que les patates estiguessin gairebé a punt. En aquest moment ho he retirat tot del foc posant-ho en un bol fons on ho he barrejat amb dos ous que prèviament havia batut. Ho he barrejat ben barrejat i ho he tornat a posar a la paella que ara només tenia un ditet d'oli. He baixat el foc al mínim i he deixat s'anés fregint la part de sota. Quan he vist que ja estava bastant torradeta li he donat la volta amb l'ajuda d'un plat gran i he acabat de fer l'altra cara de la truita (tot plegat una mica a ull). I ja està ! Visualment crec que té un bon aspecte, a veure si demà quan me la mengi descobreixo que el gust és igual de bo.

Cremes gregues

2008-02-11T19:39:00.000+01:00

Com que soc molt mandrós no acostumo a cuinar-me receptes noves per mi sol, així que sempre que puc convido els amics a casa per fer-los servir de conillets d'indies. Aquest cop l'excusa era que des de principis de desembre no veia ni al Marc ni a la Maite. Dit i fet. Un mail ràpid i el sopar ja estava organitzat per aquest passat dissabte amb ells dos, el Pascu i l'Esteban. El menú? El segon plat estava clar: tartiflete amb el Reblochon que la setmana passada havia comprat a Grenoble. I de primer vaig decidir fer un parell de cremes gregues del meu llibre de receptes d'aquest pais. Vet aquí les receptes:

Crema de iogurt amb all i cogombre (Tzatzíki):
Iogurt grec (300g)
1 cogombre
1 dent d'all
Anet (en castellà eneldo)
Suc de mitja llimona
Oli, sal i pebre

Primer de tot es pela el cogombre i es ratlla deixant-lo escòrrer durant uns 10 minuts per tal de treure'n el màxim d'aigua. L'aboquem en un plat i ho barregem amb el iogurt i l'anet al gust. Tritureu la dent d'all (si us agrada fort feu-ne servir més) i l'incorporeu a la crema juntament amb l'oli, el suc de llimona i el pebre. Es barreja tot bé i es deixa en la nevera. Ara m'adono que no vaig posar-hi sal però tampoc la vaig trobar a faltar, així que vosaltres mateixos.

Crema de feta i pebrot vermell (Jtipití):
1 pebrot vermell
Formatge feta (200g)
Pebre de cayena
Oli i sal

Netegeu el pebrot i feu-lo al forn fins que estigui tendre. El deixeu reposar per no cremar-vos els dits i li traieu les llavors i la pell. Ho tritureu ben triturat i hi afegiu el formatge feta ben esmicolat, l'oli, la sal i el pebre de cayena. Un cop ho heu incorporat tot seguiu triturant fins que us quedi ben cremós i ho reserveu també a la nevera.

Com veieu són receptes molt fàcils de fer i que acompanyades de pa de pita calent us faran triomfar a la taula (si a tothom li agraden els ingredients de les receptes, que havent-hi formatge i pebrot no serà evident.... ;-) ). I com sempre que faig un sopar, alguna esdeveniment curiós havia de passar. Aquest cop va ser amb el vi. Pel matí, a l'anar a comprar tots els ingredients vaig comprar una ampolla de vi negre D.O. del Penedès que tenia bastant bona pinta i un preu raonable. Més tard, l'Esteban em va trucar per veure que portava al sopar i vam decidir que comprés una altra ampolla de vi. La casualitat va fer que sense saber-ho acabés comprant exactament la mateixa marca de vi que jo havia triat pel matí. Entre els centenars d'ampolles que tots dos podíem haver triat vam acabar fent la mateixa elecció, que per cert va resultar ben bona.

Llenguado a la taronja en honor a Diderot

2008-01-20T22:20:00.000+01:00

Fa molt de temps, en un país on encara funcionaven els trens, la Marta em va passar la recepta per fer llenguado a la taronja. Em va semblar una proposta excel·lent, però com em passa sovint, vaig tenir molta mandra de fer-me aquest plat per mi sol. Així que vaig guardar la recepta a la calaixera per quan tingués l'ocasió adient.
Uns quants mesos després, tot fent el cafè de després de dinar, em va assaltar el dubte sobre la identitat del protagonista de "El llibertí", una molt recomanable obra de teatre que vaig anar a veure amb els companys de feina. Per tant, de forma natural, els hi vaig preguntar si el protagonista de dita obra era Voltaire o Diderot, estant convençudíssim que la resposta era Voltaire. Al dir-me que era Diderot, em vaig sorprendre tant que em vaig atrevir a fer una juguesca amb l'Eva i el David. Si era Voltaire em convidaven a sopar, mentre que si era Diderot era jo qui els convidava a casa meva. I en aquell moment, a més els hi vaig avançar el menú que prepararia: llenguado a la taronja de primer i els postres que volguessin del blog La Cuina de la casa. Com suposo que haureu deduït, vaig perdre la juguesca.

I finalment, aquest divendres el David i l'Eva van poder tastar els resultats del meu primer intent de fer el llenguado a la taronja. Seguint les línies generals que em va donar la Marta, el plat es faria de la següent manera:

Ingredients (3/4 persones):
3 o 4 cebes
4 llenguados
el suc de 4 taronges
vi blanc
oli
sal i pebre

Elaboració:
El punt clau és caramelitzar bé la ceba. Per fer-ho, talleu les cebes en forma de mitja lluna i tingueu preparada una cassola de fang amb oli abundant. Hi poseu tota la ceba i deixeu que es vagi fent a foc molt lent, remenant de tant en tant. La Marta em va recomanar una hora, jo m'hi vaig estar uns 3/4 perquè no vaig poder posar el foc massa baix. Com que em vaig passar amb l'oli, en cap moment se'm va assecar el sofregit, però si us passés hi podeu abocar una mica del suc de taronja, o brou vegetal o simplement aigua calenta. I si la ceba s'arribés a enganxar la podríeu desincrustar amb un bon raig de vi blanc que a més amorosirà el plat. Com que jo em vaig passar amb l'oli, vaig haver de retirar-lo a cullerades un cop vaig veure que la ceba estava feta. Així es veia la cassola just després de posar-hi la ceba:

Tot seguit vaig afegir la meitat del suc de taronja i un bon raig de vi blanc. Vaig salpebrar els llenguados posant-los a sobre de la ceba i vaig acabar regant els llenguados amb la resta del suc de taronja i un altre bon raig de vi. Tot això ho vaig posar al forn i vaig deixar que el peix es cogués. En teoria serien suficients uns 20 minuts a 200ºC, però com que el meu forn no permet controlar la temperatura, vaig deixar que anés fent vigilant-lo de tant en tant. Finalment, al cap d'uns 30/35 minuts vaig pensar que ja estava llest i vaig tancar el forn, això sí, deixant la cassola encara a dins fins al moment d'entaular-nos.

Mentre es feia la ceba, vaig preparar el primer plat: mini-pintxos de tomàquets xerri i mozzarella amb salsa pesto. La idea és molt senzilla i me la vaig copiar de la Muriel: agafes un escuradents i hi poses en aquest ordre mig tomàquet, la mozzarella i l'altre mig tomàquet. Un cop tens fets els pintxos hi poses una mica de salsa pesto per sobre. Com veieu és molt simple, però que si us agraden els ingredients us pot fer quedar molt bé. Com a curiositat deixeu-me dir que va donar la casualitat que vaig comprar el mateix nombre de tomàquets que de mini-boletes de mozzarella: pura coincidència. L'aspecte del plat era aquest:

I mentre ens els menjaven, el forn mantenia l'escalfor del peix i reduïa una mica el caldo fet amb el suc de la taronja i el vi. Quan finalment, vaig treure la cassola a la taula tenia el següent aspecte:

Finalment, per postres vaig fer un intent de fer una corona de quark i xocolata, però vaig tenir problemes a l'hora d'incorporar la gelatina i no vaig respectar les quantitats. Així que em van sortir unes postres una mica estranyes però crec que prou dignes.

I així vam celebrar un sopar en honor de Dennis Diderot.

Avellanes garrapinyades

2007-12-29T22:08:00.003+01:00

Ingredients:
avellanes
sucre
aigua (molt poca!!)

Preneu les avellanes, i les torreu una mica a la paella. Hi afegiu el sucre (la meitat de volum que d'avellanes, però va una mica al gust...), i una mica d'aigua (mitja tassa de cafè). Remeneu amb una cullera de fusta, que el sucre es vagi desfent i es vagi enganxant a les avellanes, i retireu-ho abans que marxi tota l'aigua. Poseu les avellanes en un plat, separades perquè no s'enganxin unes amb les altres, i ho deixeu refredar. Boníssimes i molt molt molt fàcil. Menys d'un quart d'hora de feina. Les de la foto són les meves!!! Bona pinta eh...?

Evidentment, podeu garrapinyar qualsevol fruit sec que us caigui als dits.

Magdalenes dolces i salades

2007-12-09T20:46:00.000+01:00

Per fi he redactat les receptes de les magdalenes de plàtan i de formatge. Són molt senzilles de fer (el procés, des que obriu la nevera per a buscar els ingredients fins que obriu el forn per a treure'n un bon grapat de magdalenes delicioses acabades de fer, pràcticament no arriba a una hora!), així que espero que us animeu a provar-ho!

MAGDALENES DE PLÀTAN

50 g de mantega
50 g de sucre
2 ous
200 ml de iogurt
200 g de farina
mig sobre de llevat
2 plàtans ben madurs
motllos de paper per a magdalenes

Preescalfeu el forn a 200ºC. Aixafeu els plàtans amb una forquilla fins que quedi una pasta (procureu que no hi quedin grumolls) i reserveu-ho.

Bateu la mantega amb el sucre fins que quedi una mescla ben homogènia (avís per a navegants: si poseu la mantega al microones uns 30 – 40 segons a potència màxima -en un recipient adequat ^_^!-, la feina serà menys feixuga). Afegiu els ous d'un en un i, quan tingueu una massa ben homogènia, afegiu-hi el iogurt.

Incorporeu gradualment la farina (amb el llevat) a la mescla. I finalment, aboqueu-hi els plàtans aixafats.

Repartiu la mescla en els motllos de paper per magdalenes (prenent motllos de mida estàndard, us sortiran entre 12 i 14 magdalenes), i enforneu-les durant uns 18 – 20 minuts. Enretireu-les del forn, deixeu-les refredar i ... bon profit!!!

MAGDALENES SALADES DE FORMATGE

La recepta bàsica de les magdalenes de plàtan també es pot utilitzar per a fer magdalenes salades. Només cal deixar de banda el sucre i els plàtans. En el seu lloc, batre la mantega amb 100 g de formatge parmesà acabat de ratllar (no ho féssiu pas amb formatge parmesà d'aquell que venen ja ratllat als supermercats!) y assaoneu la mescla amb pebre (acabat de moldre) en abundància. Sobretot no hi afegiu sal, ja que el formatge ja és suficientment salat. Un cop fet això, podeu seguir amb la recepta bàsica explicada anteriorment. Aquestes magdalenes les heu d'enfornar de la mateixa manera que les dolces.

Jo no sabria pas dir-vos quina d'aquestes dues receptes és més bona ... proveu-les vosaltres i ja m'ho direu!!!

Sopa de ceba

2007-11-28T22:07:00.000+01:00

Sabeu?, així com descobrir la sopa d'all no em va treure la son, la sopa de ceba va ser un descobriment. Si en Fàcil, en Ràpid i en Bo un dia queden, mengen sopa de ceba de primer fijo. I segur que de postre demanen al David que els faci un tiramisú.

Ingredients!!
-ceba
-sal i pebre
-formatge ratllat
-una miiiiiiica de vi blanc

Clar, ara dir "la recepta de la sopa de ceba" és com si digués que ja sé com arreglar el món. Vull dir que cadascú que s'apanyi, saps?, però jo el que faig és:

Fregir la ceba, fins que quedi dauradeta, jo poso ara la sal i el pebre. Llavors tirar-hi una mica de vi blanc, i deixar que redueixi a foc molt lent. Mesuro amb un bol la quantitat de sopa que vull, una mica menys (perquè hi ha d'anar la ceba), i la tiro amb la ceba. Ho deixo que arrenqui el bull, i ho torno a posar al bol. La sopa en sí ja està. Hi poso una mica de formatge i llestos. Si hi ha molta gana i es vol donar més consistència a la sopa s'hi pot posar per exemple una mica de pa sec, que remullat amb la sopa i amb el formatge està per llepar-se'n els dits.

És que m'agrada la ceba.

Porc amb prunes

2007-11-27T20:14:00.000+01:00

Em fa gràcia porc amb prunes perquè en castellà és cerdo con ciruelas. Vull dir, que són dues paraules que la traducció al castellà no s'assembla al català, i continuen començant per la mateixa lletra.

Llista de la compra (per a dos):
2 prunes
6 talls de llom
1 ceba grossa
1 carbassó
1 cullerada sopera de farina
1 cullerada sopera de sucre moreno
salsa de soja
moscatell
vinagre de mòdena
caldo (o pastilles de caldo)

Bé, ahir vaig obrir la nevera i vaig trobar dues prunes que l'esteve havia promès endur-se per dinar, perquè ja s'estaven quedant tovetes. De fet, em va inspirar el llibre de receptes del wok, però només en el títol, perquè no tenia res del que deia el llibre, més que el porc i les prunes, però imaginació al poder.

Llavors, seguint el procediment estàndard de cuinar coses amb el wok (el meu llibre té com 100 receptes o així i tot es cuina igual, ho poses tot i llestos), vaig inventar una cosa amb la que macerar els talls de llom: em penso que hi vaig posar una cullerada de farina, un raig de vinagre de mòdena, un raig de salsa de soja, una mica de moscatell, dues cullerades de sucre moreno i una mica de pebre. Amb això vaig fer una pasterada. Vaig tallar els talls de llom a tires i ho vaig posar tot a macerar, uns 30 min o 40.

Per altra banda, vaig tallar una ceba grossa i un carbassó mitjà i ho vaig fregir al wok (vaig perdre molt de temps pensant si carbassó o pebrot, si algú ho tasta que m'ho digui). Un cop fregit, i ho vaig apartar. Vaig daurar el llom macerat al wok, ull, a foc lent perquè sinó el sucre es crema. El suc del macerat que sobrava, el vaig afegir després. Després d'uns minuts, vaig posar la ceba i el carbassó al wok altre cop, amb el llom, hi vaig tirar les prunes talladetes a daus petits, hi vaig posar un got d'aigua i una pastilla de caldo de verdures, i el suc que m'havia sobrat del macerat. Ho vaig deixar fent xupxupxupxup fins que la farina del macerat va espessir la salseta.

El Tito i el David ho han tastat, era prou bo. Suposo que s'hi val canviar prunes per pinya (la típica llauna del lot de nadal que no saps com treure't del damunt), préssec, poma, pera... No era gaire fort, o sigui que us podeu atrevir a posar-hi un parell d'alls.

Pinxos de carbassó i tonyina

2007-11-27T10:43:00.000+01:00

Aquesta és la recepta senzilla que vaig enviar per seguir la cadena d'e-mails de receptes... Bon profit!

Ingredients (per uns 20-24 pinxos, depèn del tamany del carbassó):
-un carbassó
-farina blanca
-un o dos ous crus
-dos ous durs
-tres llaunes de tonyina
-maionesa
-pa
-sal
-oli
-escuradents plans (no sé si es poden considerar un ingredient... però fan falta!)

Preparació:
1. Netegem una mica el carbassó (amb aigua) i, sense pelar-lo, el tallem a rodanxes d’uns dos o tres mil·límetres. Els salem una mica (poquet, si queden salats no valen res!). Batem un o dos ous. Passem les rodanxes de carbassó primer per la farina blanca, després per l’ou i els fregim a la paella amb oli abundant. Quan estan torradets, els deixem que perdin l’oli sobre un paper de cuina.

2. En un bol a part preparem el “farcit”: ratllem els dos ous durs i els barregem amb la tonyina (sense l’oli!) i la maionesa, al gust del cuiner (les proporcions poden variar). Amb una forquilla ho podem anar treballant fins que quedi la textura que ens agrada.

3. Muntem els pinxos: a baix una llesca de pa primeta, després una rodanxa de carbassó fregit, el farcit (sigueu generosos, una bona muntanya!), i ho tapem amb una altra rodanxa de carbassó. Posem un escuradents pla per ajudar a que no es desmonti…

Tartiflette

2007-11-26T22:17:00.001+01:00

I aquesta recepta me la va enviar l'Eva que fins i tot ens la va posar en context:

Primer us poso en situació: és un plat típic i tradicional de la regió de la Haute Savoie, que és la zona dels alps francesos. La base del plat són patates i un formatge molt especial, típic de l'alta Savoie, cremós i de gust fort, que es diu reblochon.

Ingredients:
patates
bacon
ceba
crema de llet
reblochon (formatge)

Modus operandi:
Es fan les patates, al forn és la meva recomanació, encara que la recepta original em sembla que es fan bullides amb pell (senceres), o bé fregides. A gust de cada u!! Es fregeix en una paella la ceba i el bacon. Es posa en una safata o cassola les patates tallades a rodanxes, o daus, o... i la ceba i el bacon. Es posa a sobre el formatge. El reblochon es menja amb la pell i tot, i hi ha qui en fa talls i els posa sobre les patates i hi ha qui diu que s'ha d'obrir pel mig en dues grans llesques i posar-les sobre les patates amb la pell cap amunt. jo ho faig fent talls estàndard de formatge, de mig centímetre de gruix. Es ruixa tot amb la crema de llet, i es posa al forn: no sé quanta estona, uns 15 min, o menys. Lo just pq el formatge es fongui i la crema de llet impregni les patates.

Salut!!!!

"Bombes" de carn

2007-11-26T22:06:00.000+01:00

Recepta enviada pel Roger i que va ser l'origen d'un sopar a casa meva amb aquest plat de segon i una tartiflette de primer (veure amunt):

- Agafes varis tipus de carn (o no). En realitat nosaltres ho vam fer per acabar sobres.
- Mitja llauna de paté (depenent de la quantitat de carn)
- Ceba
- Llet
- Farina
- Mantega
- Oli
- Formatge rallat
- Pasta de full dels congelats.

Primer de tot sofregeixes la ceba (força quantitat) amb la paella amb oli. Un cop la ceba està daurada, li afegeixes la carn tallada a trossets petits o esmicolada i vas remenant perquè no se't cremi fins que està ja força feta. Llavors ho treus del foc. Ho tritures tot amb el minipimer per eliminar els "tropezones". Aleshores li afegeixes el paté (nosaltres vam utilitzar una mica més de mitja llauna per fer vuit "bombes").

Prepares una beixamel amb la mantega, la farina i la llet i l'afegeixes a la carn. Remenes bé perquè es barregi to i quedi com una pasta. Un cop ho tens tot homogeni, ho vas posant en cadascuna de les pastes de full que has comprat. Li tires formatge rallat per sobre i ho poses al forn a uns 180º fins que el formatge queda desfet (pensa que la carn ja està feta). Ho treus i... voilà! Una bomba de colesterol llesta per ser servida!

A l'hora de servir, pensa que cada element atipa força eh?

A cuinar !

2007-11-26T22:01:00.000+01:00

Aquest blog pretén ser una manera senzilla de compartir totes aquelles receptes que ens diem de paraula tot esmorzant o dinant i que amb els dies anem oblidant. M'encantaria poder tenir les vostres receptes, com les dues que penjaré a continuació, per provar de fer-les i així millorar dia a dia aquest plaer que per mi és cuinar