Púding fred de llimona

La veritat és que mai he sabut exactament que és un púding, així que acabo d'anar al DIEC i la definició és: "Pastís anglès, preparat dins un motlle, amb característiques molt diverses segons els ingredients, que poden ésser dolços o salats". Vaja, que un púding és qualsevol cosa. Es veu que l'avantatge dels púdings es que poden servir per reciclar certs ingredients que s'hagin pogut endurir amb el temps, com el pa, o estovat massa, com les galetes. Però tot i que la recepta que us presento avui és un púding, ho vaig fer tot amb ingredients ben frescos.

I quina era l'avinentesa? Doncs l'aniversari de l'Eva que feia un soparet a casa seva i va demanar col·laboracions. I com que sempre m'agrada intentar postres nous, m'hi vaig oferir. El pastís de plàtan no era una opció vàlida, així que com sempre vaig recòrrer a l'extraordinari blog de "La cuina de casa" per agafar idees. I és allà on vaig veure aquest púding. Em va semblar ideal: pocs ingredients, fàcil i ràpid de fer i sense necessitat de forn. Tot i que en l'enllaç anterior ja teniu el com fer-ho (i ho vaig seguir al peu de la lletra) ho torno a explicar.

Ingredients:

• 600 ml de suc de llimona d'ampolla (no llimones exprimides)
• 200 ml de nata líquida
• 1 sobre de gelatina de llimona
• 1 paquet de magdalenes quadrades o melindros (en vaig fer servir 18)

Preparació:

Escalfeu 200 ml del suc de llimona i un cop calent ho barrejeu amb la gelatina. Quan estigui disolta afegiu la resta del suc i tota la nata líquida. Agafeu un motlle i poseu una capa de magdalenes, aboqueu la barreja líquida fent que les magdalenes quedin ben xopes. Afegiu una altra capa de magdalenes i hi tireu el líquid restant. Amb el motlle que tenia només vaig poder fer dos pisos. Un cop ho teniu muntat, ho poseu a la nevera perqué qualli i al cap d'unes dos, tres hores ja el teniu llest per menjar.

En la recepta original suggereix untar el motlle amb caramel líquid abans de posar les magdalenes. Jo no ho vaig fer (no tenia caramel) però va quedar igualment bé i va resultar fàcil de desenmotllar. El problema que vaig tenir va ser que al posar el líquid, les magdalenes van començar-hi a flotar, amb el que la capa superior potser no va quedar bé del tot (per això no hi ha fotos), però un cop tot quallat i desenmotllat la veritat és que no tenia tant mala pinta. I als convidats va semblar que els hi va agradar bastant. Si l'intenteu, espero que us agradi!

Pastís de plàtan, iogurt i ossets

Ahir vam anar a sopar a casa d'un amic i vam portar-hi aquest pastís.



La recepta original és del blog "La cuina de casa" i la podeu trobar aquí.
Nosaltres la vam seguir fil per randa, excepte en l'apartat decoratiu.

Truita d'espinacs

En aquesta recepta no posaré ni els ingredients ni les quantitats ja que ho fet tot a ull i amb algunes restes de menjar que em quedaven. La idea era acabar-me uns espinacs que tenia al congelador i després de pensar una estona sobre com fer-ho he decidit fer-ne una truita afegint-hi panses i pinyons.

Així que primer de tot he tret els espinacs del congelador i els he possat en una cassola amb aigua. He deixat que arribés a l'ebullició, he baixat el foc (en aquest cas la placa vitroceràmica) i he deixat que s'anessin coent entre uns 5 i 10 minuts més. Els he escolat i he posat a calentar en una paella una mica d'oli. Quan estava calent hi he tirat els espinacs i un grapat de panses i com que no tenia pinyons, hi he afegit tallada a trossets ben petits una salsitxa i mitja que tenia a la nevera. Ho he remenat tot mentre es sofregia i ho he posat tot en un bol gran on he tirat dos ous i una mica de sal i ho he barrejat ben barrejat. He posat una miqueta més d'oli a la paella i al calentar-se he tirat tota la barreja:

Esperem una estona a que es faci la part d'abaix (sempre és fa difícil de dir quan està feta) i amb cura de no cremar-nos i amb l'ajuda d'un plat auxiliar, li donem la volta i la coem per l'altra costat:

I ja ens la podem menjar, avui acompanyada d'una mica d'enciam i pa torrat. Trobo que això de les truites és un gran invent. Que aprofiti!

Creps salades.

Ja fa temps que de tant en tant cuinem creps salades, generalment per sopar, i avui m'he animat a fer-me-les per dinar. Ha sigut el primer cop que les he fet sense ajuda de ningú i no les tenia totes sobre com em quedarien, però finalment el resultat ha estat prou satisfactori. Com les he fet? Doncs d'una manera ben senzilla, ràpida i a més a més amb ben poquets ingredients. Ah, no he fet la típica crep amb farina normal sinó que he fet el que anomenen galette sarrasine, que és com la crep normal però feta amb farina sarraïna.


Ingredients (per 4 creps):

100 g de farina sarraïna
2 ous
150 ml d'aigua
150 ml de llet
una culleradeta de sal
dues culleradetes d'oli


Elaboració:

Posem la farina en un bol i fem un foradet al mig fent un volcà. Tirem en ell la meitat de l'aigua i de la llet i anem barrejant dolçament. A continuació afegim els dous ous batuts i seguim remenant sense parar. Finalment afegim la resta dels líquids, la sal i l'oli, remenem més i deixem reposar una mitja horeta. Ha de quedar una masa amb una consistència a mig camí entre un líquid i una cosa densa. El procés de remenar és força important i heu de procurar que no us quedin grumolls de farina (a mi m'ha passat, tot i que després no s'han notat).
Un cop tenima la massa reposada escalfem una nou de mantega en una paella mitjana i quan estigui a punt afegim amb un cullerot la masa per fer una crep. Deixem que es faci per un costat i li donem la volta amb cura. Mentre deixem que es faci la part de sota podem afegir a la part de dalt els ingredients amb els que volem omplir la crep, i ja només queda embolicar-la (com bonament pogueu) i emplatar-la. I repetir tantes vegades com creps volgueu. Vet aquí el resultat:
Perdoneu la qualitat de la foto però m'estava morint de gana i he fet una foto ràpida amb el mòbil. Aquí veieu les dues creps que m'han quedat bé de forma, les altres dues se m'han trencat en el procés donar-lis la volta (apart d'embrutar considerablement la vitroceràmica amb líquid de la masa saltant per tot arreu). El bo de les creps és que les podeu farcir de qualsevol cosa. Fins ara ens haviem acostumat a fer-les amb gírgoles o amb canònges, panses i formatge de cabra. Avui he volgut variar i me les he fet amb un saltejat de verdures, la clàssica de pernil dolç i formatge i una altra amb una barreja de quatre formatges (emmental, reblochon, cabra i blau). Això al vostre gust!

Panets d'en Joe

Diumenge passat volia variar i enlloc del pa en la seva forma habitual em vaig animar a fer panets seguint la recepta que em va passar el meu amic Joe, que és la primera persona que vaig conèixer que fa pa. És una recepta una mica més laboriosa que la de l'altre post, perquè a part de que el pa puja i baixa més cops, també cal més esforç de remenar i amassar.

Ingredients:

4 tasses de farina (recordem: 1 tassa=recipient de 1/4 litre)
1.5 tasses d'aigua tèbia
1.5 sobrets (8g) de llevat
1 cullerada de mel
2 cullerades d'oli de girasol i una mica per untar
2 culleradetes de sal
llavors i/o flocs per decorar

Preparació:

En un bol barregeu l'aigua, el llevat, la mel i 2 tasses de farina (com sempre, la proporció integral/blanca al gust). Quedarà força líquid, simplement assegureu-vos que quedi ben homogeni. [Per cert, no tenia mel i hi he posat sucre moreno.] Tapeu-ho amb un drap i deixeu-ho pujar 3/4 d'hora, o una mica més, en un lloc càlid. Un cop hagi pujat (estarà ple de bombolles) afegiu l'oli i la sal, i de mica en mica la resta de la farina. Quan vegeu que la massa ja es pot treballar amb les mans, poseu-la sobre la taula o el marbre de la cuina i amasseu-la durant uns 10 minutets ben bons. Feu-vos a la idea que us quedaran les mans pringoses, podeu afegir una mica més de farina per treballar la massa més fàcilment. Heu d'aconseguir una bola de consistència quant més esponjosa millor. La torneu a posar al bol, cobriu amb el drap i la deixeu que pugi (3/4-1 hora). Un cop hagi pujat us arramangueu i sense cap recança claveu un parell o tres de cops de puny a la massa, i li torneu a donar forma de bola. Repetiu un altre cop el procés pujada + cop de puny (segurament aquest cop trigarà menys a pujar). Ara ve el moment divertit. Es tracta d'agafar trossets de massa i donar als panets la forma que volgueu i decorar-los al vostre gust. Jo n'he fets uns quants d'allargats i uns quants de "quadrats" (entre cometes, perquè ja ho deia Plató que els quadrats perfectes no existeixen aquí baix...) En total me n'han sortit 10. Una altra opció és fer un parell de baguettes, o fer una trena amb tres tirallongues de massa. Sigui el que sigui, ho poseu en plaques de forn untades amb oli, o si no en teniu de prou grans, sobre paper de forn.
Ara cal deixar pujar els panets, però aquest cop no se us acudeixi de donar-los un cop de puny! Un cop pujadets, coeu-los durant 18-20 minuts en un forn preescalfat a 425 graus... Fahrenheit (218.333... graus Celsius). Com sempre, aneu-vos fixant en com va la cosa, que cada forn és un món.

Aquí teniu algunes fotos, de just abans de posar al forn i del resultat final.

Pa de llavors

Una ocupació habitual el diumenge a la tarda és la de fer el pa de les torrades dels esmorzars de la setmana. La recepta és prou senzilla, l'únic que cal és trobar coses per anar fent mentre el pa va pujant.

Ingredients:
(Primer faig la llista i després alguns comentaris.)
3 tasses de farina
una tassa i una miqueta més d'aigua tèbia
1 sobret (5.5 g) de llevat en pols
1 culleradeta de mel
1 culleradeta de sal
oli de girasol per untar el motlle
llavors diverses al gust: de lli, de sèsam, pipes de girasol o de carbassa, fruits secs, etc.

Per una tassa s'enten qualsevol recipient que faci un quart de litre de volum, més o menys. La farina ideal és la que s'anomena "de força", però jo normalment faig servir de la normal. Hi poso 1 tassa de farina blanca i 2 de farina integral (del mercadona, per més detalls). A vegades substitueixo mitja tassa de farina per flocs de civada (en castellà, avena). Hi ha qui hi posa també una cullerada de llet en pols i/o d'oli de girasol, diuen que queda un pa més suau, però jo no ho acostumo a fer. El llevat que faig servir és de la marca Maizena i a la capseta posa "levadura de panadería". A vegades als súpers venen llevat del fresc (en uns "cubitos" a la secció dels iogurts), en aquest cas faig servir mig cubet, que dilueixo prèviament en aigua.

Preparació:

Es barregen la farina, la sal, la mel i el llevat en un bol i s'hi afegeix l'aigua tèbia (jo la poso mig minut al microones a potència mitjana). Es remena tot bé, afegint una mica més d'aigua si no s'acaba d'incorporar tota la farina. Depenent de les proporcions quedarà més o menys espès, el més important és que quedi homogeni. Un cop ben barrejat es cobreix amb un drap de cuina i es deixa reposar en un lloc càlid. Si mentre reposa aprofiteu per començar a cuinar el sopar o per fer el túper del dia següent, un bon lloc per al repòs és el marbre de la cuina a propet dels fogons (però no massa, no sigui que se us cremi el drap!). Al cap d'una horeta (o menys a l'estiu) el volum de massa ha d'haver-se doblat. Aquí teniu fotos "del antes y el después":


Abans: Després:


Ara agafeu les llavors i les incorporeu a la massa (que perdrà el volum, però ja toca). Ho torneu a tapar i ho torneu a deixar reposar.
Un cop hagi augmentat de nou de volum, ho torneu a remenar perquè baixi. Unteu un motlle allargat amb l'oli i aboqueu-hi la massa, repartint-la uniformement. Tireu-hi una mica de farina per sobre i pressioneu amb una cullera de fusta (la farina li donarà un toc més rústic). Torneu-ho a tapar i deixeu que pugi de nou. Si la massa té prou consistència, també podeu untar una placa de forn i fer un pa rodó. Quan el pa hagi pujat el fiqueu al forn preescalfat. Ara ve el tema delicat, ja que tots els forns són diferents. Jo tinc un forn de gas i el poso primer uns 20 minuts a forn alt i després uns 20 més a forn mitjà-baix. Potser les primeres vegades haureu d'experimentar una mica amb el temps fins a trobar-hi el punt. Si passats els primers 20 minuts veieu que la part de sota corre risc de cremar-se, podeu donar la volta al pa (en aquest moment s'hauria de densenganxar sol del motlle). Un cop cuit, treieu el pa del forn i deixeu-lo refredar sobre una reixeta. I ja està, ja podeu esmorzar.

Mandonguilles de tota la vida

Cansat de receptes exòtiques que no surten ni a la de tres? Farta de provar la recepta de l'Arguiñano i que ni de lluny se t'hi assembli? T'entra la depressió des de que vas cremar aquell plat francès? Aquí tens la solució! L'autèntica recepta casolana per fer les mandonguilles de tota la vida!!!

Oooooh!

Per sentir com fas país mentre omples la panxa...
... mandonguilles de tota la vida!
Per reviure un dels plats de la teva infància...
... mandonguilles de tota la vida!
Per fer plorar de felicitat als teus invitats...
... mandonguilles de tota la vida!
Perquè ta mare es senti orgullosa de tu...
... mandonguilles de tota la vida!

En John Smith era un noi lleig, gras i marginat fins que va provar... val, d'acord, ja paro. És que la recepta que us vull presentar és una recepta típica que segur que ja sabeu fer, pel que l'havia de vendre una mica... però ja està, vaig al gra.

Anem doncs a veure què cal per triomfar:

Llista de la compra

- Carn picada de vedella o de vedella i porc (en cas de crisis financera). La carnissera us pot aconsellar, però uns 500 g per 4 persones.
- All i julivert
- Un ou.
- Pa ratllat.
- Farina
- Un parell de tomàquets.
- Pèsols (uns 100 g per persona)
- Una ceba grossa.
- Oli d'oliva del bo.
- Pebre negre i sal.


--Preparació--

Primer de tot anem a fer les mandonguilles. Agafeu un bol gran, hi poseu la carn picada i la saleu. A continuació hi tireu l'ou i amaseu la carn de manera que es barregi bé amb l'ou. És recomanable utilitzar només una mà perquè així teniu l'altra per anar-hi tirant els diferents ingredients que ara us diré. Quan ho tingueu tot ben homogeni, hi afegiu julivert i all picats. Si sou mandrosos i se us fa una muntanya això de fer la picada, al súper venen pots de julivert picat i d'all en pols. Quina quantitat? Doncs això va a gustos, a mi m'agrada tirar-ne força, fins que es vegi la carn força "verda". Tot seguit hi afegim el pa ratllat, que en posarem fins que la massa de carn ja no en pugui absorbir més, pel que cal anar-ne posant a poc a poc. Finalment, anirem fent les mandonguilles i les anirem arrebossant en farina, per tot seguit fregir-les una mica a la paella. Ull! La idea no és que quedin cuites, eh? Sinó simplement que estiguin una mica fetes.

El següent pas ja és més fàcil. Per una banda posem una olla a bullir, que serà on farem els pèsols. Oju! No tireu l'aigua dels pèsols! Que després la necessitareu. Per una altra banda ratllarem o tallarem a trossets la ceba i després la posarem a una cassola amb oli per fer el sofregit.

Quan la ceba ja estigui daurada, li tirem les mandonguilles i posem que es cuini tot a foc lent. Aquí ja us començareu a llepar els dits i a eixugar-vos la salivera. De tant en tant aneu remenant amb una cullera de fusta tot el tema perquè res no s'enganxi i es cremi.

El pas següent és ratllar els tomàquets i abocar-ho a la cassola, salpebrar-ho una mica i deixar que faci xup xup. Sempre havia volgut dir això del xup xup. Al cap d'una estona, quan el plat ja faci força bona pinta, li tireu els pèsols colats. Si aleshores veieu que el plat us ha quedat una mica sec, o sigui que el tomàquet se us ha reduït molt, llavors li tireu també una mica de l'aigua que heu utilitzat per bullir els pèsols. Ho deixeu ja pocs minuts més i ja teniu el plat llest per servir!

L'únic que us espera és gaudir llavors d'un agradable dinar en família o amb els amics, parlant amb nostàlgia de records d'infància.


No ho he dit, però segur que ja ho sabeu, aquest és un segon plat força contundent. Fins i tot es pot fer com a plat únic acompanyat d'una mica d'amanida verda lleugereta, per desengreixar. I també és imprescindible el pa per poder sucar, això sí. Que aprofiti!