24 de febrer 2008

Truita de patates

Segurament us sorprendrà però tot i que he fet receptes relativament difícils o si més no, especials (tartiflette, llenguado a la taronja, cremes gregues...), mai abans havia fet una truita de patates. Així que aprofitant les patates que em van sobrar de la tartiflette m'he decidit a provar de fer-me una truita. I aquí va la manera en què ho he fet:

Ingredients:
3 patates petites/mitjanes
2 ous
1 ceba i sal

Primer de tot he pelat les patates i les he tallat a làmines bastant primes. A continuació he tallat la ceba a trossos ben petits i tot plegat ho posat en una paella amb abundància d'oli ben calent. Hi he posat la sal i he anat removent amb la cullera de fusta fins que les patates estiguessin gairebé a punt. En aquest moment ho he retirat tot del foc posant-ho en un bol fons on ho he barrejat amb dos ous que prèviament havia batut. Ho he barrejat ben barrejat i ho he tornat a posar a la paella que ara només tenia un ditet d'oli. He baixat el foc al mínim i he deixat s'anés fregint la part de sota. Quan he vist que ja estava bastant torradeta li he donat la volta amb l'ajuda d'un plat gran i he acabat de fer l'altra cara de la truita (tot plegat una mica a ull). I ja està ! Visualment crec que té un bon aspecte, a veure si demà quan me la mengi descobreixo que el gust és igual de bo.

11 de febrer 2008

Cremes gregues

Com que soc molt mandrós no acostumo a cuinar-me receptes noves per mi sol, així que sempre que puc convido els amics a casa per fer-los servir de conillets d'indies. Aquest cop l'excusa era que des de principis de desembre no veia ni al Marc ni a la Maite. Dit i fet. Un mail ràpid i el sopar ja estava organitzat per aquest passat dissabte amb ells dos, el Pascu i l'Esteban. El menú? El segon plat estava clar: tartiflete amb el Reblochon que la setmana passada havia comprat a Grenoble. I de primer vaig decidir fer un parell de cremes gregues del meu llibre de receptes d'aquest pais. Vet aquí les receptes:

Crema de iogurt amb all i cogombre (Tzatzíki):
Iogurt grec (300g)
1 cogombre
1 dent d'all
Anet (en castellà eneldo)
Suc de mitja llimona
Oli, sal i pebre

Primer de tot es pela el cogombre i es ratlla deixant-lo escòrrer durant uns 10 minuts per tal de treure'n el màxim d'aigua. L'aboquem en un plat i ho barregem amb el iogurt i l'anet al gust. Tritureu la dent d'all (si us agrada fort feu-ne servir més) i l'incorporeu a la crema juntament amb l'oli, el suc de llimona i el pebre. Es barreja tot bé i es deixa en la nevera. Ara m'adono que no vaig posar-hi sal però tampoc la vaig trobar a faltar, així que vosaltres mateixos.



Crema de feta i pebrot vermell (Jtipití):
1 pebrot vermell
Formatge feta (200g)
Pebre de cayena
Oli i sal

Netegeu el pebrot i feu-lo al forn fins que estigui tendre. El deixeu reposar per no cremar-vos els dits i li traieu les llavors i la pell. Ho tritureu ben triturat i hi afegiu el formatge feta ben esmicolat, l'oli, la sal i el pebre de cayena. Un cop ho heu incorporat tot seguiu triturant fins que us quedi ben cremós i ho reserveu també a la nevera.



Com veieu són receptes molt fàcils de fer i que acompanyades de pa de pita calent us faran triomfar a la taula (si a tothom li agraden els ingredients de les receptes, que havent-hi formatge i pebrot no serà evident.... ;-) ). I com sempre que faig un sopar, alguna esdeveniment curiós havia de passar. Aquest cop va ser amb el vi. Pel matí, a l'anar a comprar tots els ingredients vaig comprar una ampolla de vi negre D.O. del Penedès que tenia bastant bona pinta i un preu raonable. Més tard, l'Esteban em va trucar per veure que portava al sopar i vam decidir que comprés una altra ampolla de vi. La casualitat va fer que sense saber-ho acabés comprant exactament la mateixa marca de vi que jo havia triat pel matí. Entre els centenars d'ampolles que tots dos podíem haver triat vam acabar fent la mateixa elecció, que per cert va resultar ben bona.