24 de febrer 2008

Truita de patates

Segurament us sorprendrà però tot i que he fet receptes relativament difícils o si més no, especials (tartiflette, llenguado a la taronja, cremes gregues...), mai abans havia fet una truita de patates. Així que aprofitant les patates que em van sobrar de la tartiflette m'he decidit a provar de fer-me una truita. I aquí va la manera en què ho he fet:

Ingredients:
3 patates petites/mitjanes
2 ous
1 ceba i sal

Primer de tot he pelat les patates i les he tallat a làmines bastant primes. A continuació he tallat la ceba a trossos ben petits i tot plegat ho posat en una paella amb abundància d'oli ben calent. Hi he posat la sal i he anat removent amb la cullera de fusta fins que les patates estiguessin gairebé a punt. En aquest moment ho he retirat tot del foc posant-ho en un bol fons on ho he barrejat amb dos ous que prèviament havia batut. Ho he barrejat ben barrejat i ho he tornat a posar a la paella que ara només tenia un ditet d'oli. He baixat el foc al mínim i he deixat s'anés fregint la part de sota. Quan he vist que ja estava bastant torradeta li he donat la volta amb l'ajuda d'un plat gran i he acabat de fer l'altra cara de la truita (tot plegat una mica a ull). I ja està ! Visualment crec que té un bon aspecte, a veure si demà quan me la mengi descobreixo que el gust és igual de bo.

6 comentaris:

e. ha dit...

Felicitats!

T'he de dir que estarà (sorprenentment) bona. És la sort del novato ;) Fa relativament poc vaig fer la meva primera i també va quedar bona, tot un què!

El que m'ha sobtat és la quantitat de patata versus la quantitat d'ou.. ja t'ha lligat això? (eren ous d'estruç? jeje)

Ah! jo la ceba la faig a temps diferent que la patata. La faig primer, més aviat amb poc oli i per a "pochar-la", que diuen allà. Que quedi toveta,vaja. I després sí, fregeixo la patata.

Pere ha dit...

A veure si tinc la sort del novato ! :)

Doncs lligar ha lligat però segurament amb una mica més d'ou hagués quedat més consistent.

I de fet, el que dius de la ceba era la meva gran incògnita de la recepta. No sabia si fer abans la ceba o fer-ho tot junt. Al final he optat pel més fàcil: fer-ho tot a la vegada :P

Anna ha dit...

Si em permeteu ficar cullerada en el tema de la ceba, jo el que faig és posar primer les patates al foc i quan estan a mig fer hi afegeixo la ceba i s'acaba de coure tot juntet. És el compromís que he trobat entre la mandra de fregir-ho per separat i el desig de no cremar la ceba.

Gemma ha dit...

Gairebé és imperdonable que no haguessis fet mai una truita de patata... ;) Però estic segura que serà boníssima!
Tema ceba i patata... com passa molt sovint, tants caps tants barrets! Pensa que fins i tot se'n fan concursos...
Això sí, a casa agrada posar tant ceba com patata! I per mi és més bona acabada de fer, menjada tot just sortint de la paella ;)

Pere ha dit...

Doncs tot i menjar-me-la el dia següent de fer-la (estic d'acord en què hagués estat més bona acabada de sortir de la paella), puc afirmar que he tingut la sort del novato :) (o si més no, que a mi m'ha agradat :P).

Moltes gràcies per la vostra participació en el debat de la ceba !

e. ha dit...

L'altre dia en vaig fer una, tu.

Vaig seguir el model de l'Anna, és a dir afegir la ceba quan les patates estaven a mig fer (més aviat fetes). Boníssima, tu!

Em canvio de "barret" ;)