Aquest és realment un plat molt senzill de fer, que dóna molt poca feina i que fins ara he aconseguit que em surti prou bé. Aquí va com el vaig preparar aquest passat dimecres.
Ingredients (per dues persones):
1 orada d'entre 250 i 400 g
2 kg de sal gorda (no usar sal de la normal !)
un xic d'aigua
El primer que s'ha de fer és posar una base de sal cobrint la safata en què farem l'orada. A continuació hi col·loquem l'orada (al comprar-la haurem especificat que la volem per fer-la a la sal i així ja ens la prepararan com toca) i cobrim completament el peix amb la resta de la sal gorda. És important que no quedi cap part sense cobrir, bé, la cua potser no cal. I finalment tirem unes gotes d'aigua a sobre de la sal cobrint el peix. Tot plegat ho posem al forn, a intensitat mitjana i el deixem fer entre 30 i 40 minuts. Ho retirem i a servir els plats !
Aquest cop vaig acompanyar l'orada amb una amanida d'aquestes ja preparades perquè no tenia massa temps per cuinar, però si en teniu, un bon primer plat per acompanyar el peix és l'hummus de cigrons (el d'alberginia segur que també queda molt rebé ;-)).
En principi el problema principal de fer l'orada a la sal és que aconseguim un peix massa sec. De les tres o quatre vegades que ho fet sempre m'ha quedat prou bé, així que si seguiu aquesta senzilla recepta crec que us puc garantir un bon èxit final. I si se us queda seca, acompanyeu-ho amb un bon vi blanc i fresquet i els comensals aviat s'oblidaran de com està el peix :-).
Ingredients (per dues persones):
1 orada d'entre 250 i 400 g
2 kg de sal gorda (no usar sal de la normal !)
un xic d'aigua
El primer que s'ha de fer és posar una base de sal cobrint la safata en què farem l'orada. A continuació hi col·loquem l'orada (al comprar-la haurem especificat que la volem per fer-la a la sal i així ja ens la prepararan com toca) i cobrim completament el peix amb la resta de la sal gorda. És important que no quedi cap part sense cobrir, bé, la cua potser no cal. I finalment tirem unes gotes d'aigua a sobre de la sal cobrint el peix. Tot plegat ho posem al forn, a intensitat mitjana i el deixem fer entre 30 i 40 minuts. Ho retirem i a servir els plats !
Aquest cop vaig acompanyar l'orada amb una amanida d'aquestes ja preparades perquè no tenia massa temps per cuinar, però si en teniu, un bon primer plat per acompanyar el peix és l'hummus de cigrons (el d'alberginia segur que també queda molt rebé ;-)).
En principi el problema principal de fer l'orada a la sal és que aconseguim un peix massa sec. De les tres o quatre vegades que ho fet sempre m'ha quedat prou bé, així que si seguiu aquesta senzilla recepta crec que us puc garantir un bon èxit final. I si se us queda seca, acompanyeu-ho amb un bon vi blanc i fresquet i els comensals aviat s'oblidaran de com està el peix :-).
3 comentaris:
l'orada és un peix que m'agrada molt, hi tinc molta fal·lera...!
feia potser un any que no en feia a la sal i divendres passat va caure!
vaig fer algunes variacions, però: la sal la vaig barrejar amb orenga, i la orada la vaig "farcir" amb un tall de taronja salpebrat. Li dóna un gust genial!
de tota manera, com estava atrafegada fent l'acompanyament (patates a lo pobre), em va passar de temps al forn... amb hu qual, al moment de treure la sal, obrir-la, etc es va desfer una mica (s'estova).
però com tu dius, el vi ho va arreglar jeje
A mi també m'agrada molt l'orada, i cuinada a la sal queda boníssima!
E., molt bona idea farcir l'orada amb taronja, li deu donar un gustet molt bo :)
Fa un mes un grupet de blocaires vam anar a una classe de cuina al Bonpreu i el cuiner, en David Lienas, ens va fer una orada a la sal molt original: va barrejar la sal amb merengue (clares d'ou a punt de neu) i va quedar espectacular!
Em temo que jo no puc contribuir amb cap variació de l'orada a la sal, només he tastat la versió "straightforward", i només un cop, però em va agradar molt! (:
Ara ja sé què fer si en vull tornar a tastar, i l'acompanyament de patates sona molt bé.
En canvi no se m'hauria acudit precedir-la d'hummus, però ben mirat segur que és un bon teloner... de fet ho és sempre, jeje.
Publica un comentari a l'entrada