Rotllets d'albergínia

Enrotllats d'albergínia, o com en diem sempre en català incorrecte, rullitus d'esbargínia.

A l'Ikea cada dia hi venen més coses i més variades. I entre altres coses, per un euro i mig, un llibre de cuina vegetariana. Que dius, som gaire de llibres de cuina? No. Som gaire vegetarians? Menys. Però a lo tonto, piques, i cap al sac aquell groc.

I ja que el teníem, l'Esteve es va animar, i em va cuinar això.

Llista de la compra (per a quatre):
-el llibre de l'Ikea no cal perquè per això fem el blog.
-2 albergínies grosses
-1 llauna d'olives negres
-formatge de cabra del de rulo (sabeu?)
-1 o 2 cebes tendres
-avellanes (unes quantes)
-llimona

I les obvietats
-pebre
-sal
-oli
-julivert o el que us agradi de posar.

Agafes ceba tendra, i la talles petitona. Agafes unes olives negres, i també les talles petitones. Les avellanes les trenques a trossets com puguis (si tens una mà de morter i morter has triomfat, si no, et toca fer el mec com a nosaltres amb la fusta i una tassa ben pesada). Ho barreges tot en un bol, i li poses el formatge de cabra, també trossejat, i barreges. Ara les espècies i la llimona: pell ratllada de mitja llimona, i el que t'agradi, sal, pebre, una mica d'oli bo, julivert... si ets el Tito, salsa de soja, etcètera.

Un cop tens tota la barreja, ho deixes que reposi una miqueta mentre talles i fregeixes l'albergínia. Cal tallar-la a llesques longitudinalment (m'explico?), amarar-les d'oli i fregir-les. Un cop fregides queden flexibles, clar. Llavors és el moment d'enrotllar els enrotllats amb la barreja a dintre. L'escuradents ajuda a que no se t'escampi tot i realment semblin rullitus.

Boníssim, en serio.