Aquesta és una recepta d'aquelles que se'n diu resultones. Una bona inversió de temps, vaja, ja que el quocient gust/temps és força major d'u. Perdoneu-me, és veritat, això és una frikada. Però continueu llegint si us voleu convertir en el Ferran Adrià del veïnat.
Anem doncs a veure què cal per triomfar:
Llista de la compra
- Un tomàquet per persona
- Formatge mozzarella o similar.
- Olives negres.
- Oli d'oliva del bo.
- Orenga i/o altres herbes aromàtiques.
- Paper d'alumini, també conegut com a paper de plata.
--Preparació--
Primer de tot es posa el forn a escalfar, a uns 180 graus centígrads. S'agafen els tomàquets i es tallen a rodanxes i es posa cada rodanxa sobre un tros de paper de plata. Sí, és cert, és MOLT POC ecològic. Però a qui li importa el medi ambient quan a taula t'esperen fans incondicionals del teu menjar? Seguim: s'agafa la mozzarella i es talla en rodanxes (en el cas que l'hagueu comprat en bola, cosa que jo us recomano). Es posa cada rodanxa sobre el tomàquet o, si heu comprat la mozzarella ratllada, espargiu el formatge a sobre. Seguidament poseu les olives negres a sobre (jo les vaig tallar per la meitat perquè desprenguessin més el seu sabor) i li poseu l'orenga. Només us queda ruixar el tomàquet amb formatge amb olives i orenga amb un bon raig d'oli d'oliva i, seguidament, abans de que us vinguin ganes de menjar-vos-ho tot, tancar el paper de plata curosament per fer "farcellets" . És important que estiguin ben tancats i que no regalimin, que sinó perden tota la gràcia.
Per últim, poseu els farcellets al forn i us espereu fins que s'inflin. Sí, sí, de veritat que s'inflen. Algú altre explicarà quins vapors són els que ho provoquen. És llavors que podeu apagar el forn, posar els farcells en plats i servir.
És important mirar la cara dels comensals quan obrin els farcells i els hi arribi l'olor deliciosa. Aquest moment serà el vostre moment de glòria.
Com a curiositat, crec que aquest plat és d'origen grec però amb formatge feta. També és molt bo amb aquest formatge i per cert, que no ho he dit, aquest és un primer plat lleuger. Ideal per sopar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
oh! jo no hagués pogut resistir menjar-m'ho abans de ficar-ho al forn!
veig per les dues receptes que has penjat que tens problemes domèstics d'idolatració amb els veïns, cada cop que cuines. segueix posant receptes, doncs!
Sí, tu. És un no parar... per l'escala em persegueixen els veïns demanant-me que els hi cuini el dinar o el sopar. És el que té la fama.
Boníssim! Je je je, la relació gust/temps surt molt bé, eh?
Estic d'acord que el millor de la paillot és l'olor que fa el paquet quan l'obres i surt tot el vapor... M'ho apunto, que m'ha agradat molt!
Mooolt bons els tomàquets!!!
Si vols un sistema una mica més ecològic de fer les "papillotes", pots fer servir paper de forn (és com un paper vegetal). Va fantàstic, ja ho veuràs. I el faràs servir per a moltes coses, perquè no embrutes res, ni la plata, ni el forn...
Publica un comentari a l'entrada