Pa de llavors

Una ocupació habitual el diumenge a la tarda és la de fer el pa de les torrades dels esmorzars de la setmana. La recepta és prou senzilla, l'únic que cal és trobar coses per anar fent mentre el pa va pujant.

Ingredients:
(Primer faig la llista i després alguns comentaris.)
3 tasses de farina
una tassa i una miqueta més d'aigua tèbia
1 sobret (5.5 g) de llevat en pols
1 culleradeta de mel
1 culleradeta de sal
oli de girasol per untar el motlle
llavors diverses al gust: de lli, de sèsam, pipes de girasol o de carbassa, fruits secs, etc.

Per una tassa s'enten qualsevol recipient que faci un quart de litre de volum, més o menys. La farina ideal és la que s'anomena "de força", però jo normalment faig servir de la normal. Hi poso 1 tassa de farina blanca i 2 de farina integral (del mercadona, per més detalls). A vegades substitueixo mitja tassa de farina per flocs de civada (en castellà, avena). Hi ha qui hi posa també una cullerada de llet en pols i/o d'oli de girasol, diuen que queda un pa més suau, però jo no ho acostumo a fer. El llevat que faig servir és de la marca Maizena i a la capseta posa "levadura de panadería". A vegades als súpers venen llevat del fresc (en uns "cubitos" a la secció dels iogurts), en aquest cas faig servir mig cubet, que dilueixo prèviament en aigua.

Preparació:

Es barregen la farina, la sal, la mel i el llevat en un bol i s'hi afegeix l'aigua tèbia (jo la poso mig minut al microones a potència mitjana). Es remena tot bé, afegint una mica més d'aigua si no s'acaba d'incorporar tota la farina. Depenent de les proporcions quedarà més o menys espès, el més important és que quedi homogeni. Un cop ben barrejat es cobreix amb un drap de cuina i es deixa reposar en un lloc càlid. Si mentre reposa aprofiteu per començar a cuinar el sopar o per fer el túper del dia següent, un bon lloc per al repòs és el marbre de la cuina a propet dels fogons (però no massa, no sigui que se us cremi el drap!). Al cap d'una horeta (o menys a l'estiu) el volum de massa ha d'haver-se doblat. Aquí teniu fotos "del antes y el después":


Abans: Després:


Ara agafeu les llavors i les incorporeu a la massa (que perdrà el volum, però ja toca). Ho torneu a tapar i ho torneu a deixar reposar.
Un cop hagi augmentat de nou de volum, ho torneu a remenar perquè baixi. Unteu un motlle allargat amb l'oli i aboqueu-hi la massa, repartint-la uniformement. Tireu-hi una mica de farina per sobre i pressioneu amb una cullera de fusta (la farina li donarà un toc més rústic). Torneu-ho a tapar i deixeu que pugi de nou. Si la massa té prou consistència, també podeu untar una placa de forn i fer un pa rodó. Quan el pa hagi pujat el fiqueu al forn preescalfat. Ara ve el tema delicat, ja que tots els forns són diferents. Jo tinc un forn de gas i el poso primer uns 20 minuts a forn alt i després uns 20 més a forn mitjà-baix. Potser les primeres vegades haureu d'experimentar una mica amb el temps fins a trobar-hi el punt. Si passats els primers 20 minuts veieu que la part de sota corre risc de cremar-se, podeu donar la volta al pa (en aquest moment s'hauria de densenganxar sol del motlle). Un cop cuit, treieu el pa del forn i deixeu-lo refredar sobre una reixeta. I ja està, ja podeu esmorzar.

Mandonguilles de tota la vida

Cansat de receptes exòtiques que no surten ni a la de tres? Farta de provar la recepta de l'Arguiñano i que ni de lluny se t'hi assembli? T'entra la depressió des de que vas cremar aquell plat francès? Aquí tens la solució! L'autèntica recepta casolana per fer les mandonguilles de tota la vida!!!

Oooooh!

Per sentir com fas país mentre omples la panxa...
... mandonguilles de tota la vida!
Per reviure un dels plats de la teva infància...
... mandonguilles de tota la vida!
Per fer plorar de felicitat als teus invitats...
... mandonguilles de tota la vida!
Perquè ta mare es senti orgullosa de tu...
... mandonguilles de tota la vida!

En John Smith era un noi lleig, gras i marginat fins que va provar... val, d'acord, ja paro. És que la recepta que us vull presentar és una recepta típica que segur que ja sabeu fer, pel que l'havia de vendre una mica... però ja està, vaig al gra.

Anem doncs a veure què cal per triomfar:

Llista de la compra

- Carn picada de vedella o de vedella i porc (en cas de crisis financera). La carnissera us pot aconsellar, però uns 500 g per 4 persones.
- All i julivert
- Un ou.
- Pa ratllat.
- Farina
- Un parell de tomàquets.
- Pèsols (uns 100 g per persona)
- Una ceba grossa.
- Oli d'oliva del bo.
- Pebre negre i sal.


--Preparació--

Primer de tot anem a fer les mandonguilles. Agafeu un bol gran, hi poseu la carn picada i la saleu. A continuació hi tireu l'ou i amaseu la carn de manera que es barregi bé amb l'ou. És recomanable utilitzar només una mà perquè així teniu l'altra per anar-hi tirant els diferents ingredients que ara us diré. Quan ho tingueu tot ben homogeni, hi afegiu julivert i all picats. Si sou mandrosos i se us fa una muntanya això de fer la picada, al súper venen pots de julivert picat i d'all en pols. Quina quantitat? Doncs això va a gustos, a mi m'agrada tirar-ne força, fins que es vegi la carn força "verda". Tot seguit hi afegim el pa ratllat, que en posarem fins que la massa de carn ja no en pugui absorbir més, pel que cal anar-ne posant a poc a poc. Finalment, anirem fent les mandonguilles i les anirem arrebossant en farina, per tot seguit fregir-les una mica a la paella. Ull! La idea no és que quedin cuites, eh? Sinó simplement que estiguin una mica fetes.

El següent pas ja és més fàcil. Per una banda posem una olla a bullir, que serà on farem els pèsols. Oju! No tireu l'aigua dels pèsols! Que després la necessitareu. Per una altra banda ratllarem o tallarem a trossets la ceba i després la posarem a una cassola amb oli per fer el sofregit.

Quan la ceba ja estigui daurada, li tirem les mandonguilles i posem que es cuini tot a foc lent. Aquí ja us començareu a llepar els dits i a eixugar-vos la salivera. De tant en tant aneu remenant amb una cullera de fusta tot el tema perquè res no s'enganxi i es cremi.

El pas següent és ratllar els tomàquets i abocar-ho a la cassola, salpebrar-ho una mica i deixar que faci xup xup. Sempre havia volgut dir això del xup xup. Al cap d'una estona, quan el plat ja faci força bona pinta, li tireu els pèsols colats. Si aleshores veieu que el plat us ha quedat una mica sec, o sigui que el tomàquet se us ha reduït molt, llavors li tireu també una mica de l'aigua que heu utilitzat per bullir els pèsols. Ho deixeu ja pocs minuts més i ja teniu el plat llest per servir!

L'únic que us espera és gaudir llavors d'un agradable dinar en família o amb els amics, parlant amb nostàlgia de records d'infància.


No ho he dit, però segur que ja ho sabeu, aquest és un segon plat força contundent. Fins i tot es pot fer com a plat únic acompanyat d'una mica d'amanida verda lleugereta, per desengreixar. I també és imprescindible el pa per poder sucar, això sí. Que aprofiti!

Bramboratxka (sopa txeca de patates)

Motivats per les sopes tastades durant la recent visita a Praga, aquest cap de setmana ens hem inclinat per un altre "clàssic" de la cuina eslava: la bramboratxka, l'estrella de les sopes txeques.

Ingredients:

una ceba i un tronc d'api
un grapat de bolets
una pastanaga i un nap no gaire gran
2-3 patates tirant a grans
comí de prat (vegeu disquisió al final del post)
majorana
2 cullerades de farina
mantega, sal i pebre

Preparació:

Tallem la ceba i l'api a trossets i els comencem a sofregir en mantega. A mesura que anem tallant els bolets, el nap i la pastanaga ho afegim. Nosaltres vam fer servir bolets siitake secs, prèviament remullats, perquè eren els que teníem per casa, però xampinyons mateixos ja anirien bé. Si cal afegim una mica més de mantega. Quan la verdureta s'ha començat a estovar, afegim la farina i un got d'aigua i remenem, obtenint una mena de pasta, com si anéssim a fer croquetes de verdura. Ara afegim les patates tallades a cubets i més aigua, uns 4 gots. En aquest moment cal tirar-hi les espècies. Com que no teníem ni comí de prat ni majorana, hi vam afegir unes dues culleradetes d'herbes de provença, que incloien majorana, alfàbrega, orenga, farigola i altres herbetes. A posteriori he pensat que enlloc del comí hi podríem haver afegit llavors de coriandre, que a les sopes queden molt bé. Ara ja només queda salpebrar-ho al gust, deixar-ho bullir fins que les patates estiguin ben tovetes, servir-ho en bols de color blau i deixar que aquesta sopa us escalfi els sopars d'hivern.


Nota sobre el comí de prat: molt de compte en no confondre'l amb el comí normal, el que es troba fàcilment als súpers. El comí de prat, malgrat la similaritat en el nom i en l'aspecte, és quelcom de ben diferent i no recomano substituir l'un per l'altre. En castellà, a part de comino de prado, també es coneix com alcaravea i una dotzena de noms més que trobareu a la wikipedia; en anglès es diu caraway seeds. És una espècie molt usada a la cuina de l'est d'Europa per aromatitzar sopes i guisats, i és habitual trobar-la al pa.