Mandonguilles de tota la vida

Cansat de receptes exòtiques que no surten ni a la de tres? Farta de provar la recepta de l'Arguiñano i que ni de lluny se t'hi assembli? T'entra la depressió des de que vas cremar aquell plat francès? Aquí tens la solució! L'autèntica recepta casolana per fer les mandonguilles de tota la vida!!!

Oooooh!

Per sentir com fas país mentre omples la panxa...
... mandonguilles de tota la vida!
Per reviure un dels plats de la teva infància...
... mandonguilles de tota la vida!
Per fer plorar de felicitat als teus invitats...
... mandonguilles de tota la vida!
Perquè ta mare es senti orgullosa de tu...
... mandonguilles de tota la vida!

En John Smith era un noi lleig, gras i marginat fins que va provar... val, d'acord, ja paro. És que la recepta que us vull presentar és una recepta típica que segur que ja sabeu fer, pel que l'havia de vendre una mica... però ja està, vaig al gra.

Anem doncs a veure què cal per triomfar:

Llista de la compra

- Carn picada de vedella o de vedella i porc (en cas de crisis financera). La carnissera us pot aconsellar, però uns 500 g per 4 persones.
- All i julivert
- Un ou.
- Pa ratllat.
- Farina
- Un parell de tomàquets.
- Pèsols (uns 100 g per persona)
- Una ceba grossa.
- Oli d'oliva del bo.
- Pebre negre i sal.


--Preparació--

Primer de tot anem a fer les mandonguilles. Agafeu un bol gran, hi poseu la carn picada i la saleu. A continuació hi tireu l'ou i amaseu la carn de manera que es barregi bé amb l'ou. És recomanable utilitzar només una mà perquè així teniu l'altra per anar-hi tirant els diferents ingredients que ara us diré. Quan ho tingueu tot ben homogeni, hi afegiu julivert i all picats. Si sou mandrosos i se us fa una muntanya això de fer la picada, al súper venen pots de julivert picat i d'all en pols. Quina quantitat? Doncs això va a gustos, a mi m'agrada tirar-ne força, fins que es vegi la carn força "verda". Tot seguit hi afegim el pa ratllat, que en posarem fins que la massa de carn ja no en pugui absorbir més, pel que cal anar-ne posant a poc a poc. Finalment, anirem fent les mandonguilles i les anirem arrebossant en farina, per tot seguit fregir-les una mica a la paella. Ull! La idea no és que quedin cuites, eh? Sinó simplement que estiguin una mica fetes.

El següent pas ja és més fàcil. Per una banda posem una olla a bullir, que serà on farem els pèsols. Oju! No tireu l'aigua dels pèsols! Que després la necessitareu. Per una altra banda ratllarem o tallarem a trossets la ceba i després la posarem a una cassola amb oli per fer el sofregit.

Quan la ceba ja estigui daurada, li tirem les mandonguilles i posem que es cuini tot a foc lent. Aquí ja us començareu a llepar els dits i a eixugar-vos la salivera. De tant en tant aneu remenant amb una cullera de fusta tot el tema perquè res no s'enganxi i es cremi.

El pas següent és ratllar els tomàquets i abocar-ho a la cassola, salpebrar-ho una mica i deixar que faci xup xup. Sempre havia volgut dir això del xup xup. Al cap d'una estona, quan el plat ja faci força bona pinta, li tireu els pèsols colats. Si aleshores veieu que el plat us ha quedat una mica sec, o sigui que el tomàquet se us ha reduït molt, llavors li tireu també una mica de l'aigua que heu utilitzat per bullir els pèsols. Ho deixeu ja pocs minuts més i ja teniu el plat llest per servir!

L'únic que us espera és gaudir llavors d'un agradable dinar en família o amb els amics, parlant amb nostàlgia de records d'infància.


No ho he dit, però segur que ja ho sabeu, aquest és un segon plat força contundent. Fins i tot es pot fer com a plat únic acompanyat d'una mica d'amanida verda lleugereta, per desengreixar. I també és imprescindible el pa per poder sucar, això sí. Que aprofiti!