Cremes gregues

Com que soc molt mandrós no acostumo a cuinar-me receptes noves per mi sol, així que sempre que puc convido els amics a casa per fer-los servir de conillets d'indies. Aquest cop l'excusa era que des de principis de desembre no veia ni al Marc ni a la Maite. Dit i fet. Un mail ràpid i el sopar ja estava organitzat per aquest passat dissabte amb ells dos, el Pascu i l'Esteban. El menú? El segon plat estava clar: tartiflete amb el Reblochon que la setmana passada havia comprat a Grenoble. I de primer vaig decidir fer un parell de cremes gregues del meu llibre de receptes d'aquest pais. Vet aquí les receptes:

Crema de iogurt amb all i cogombre (Tzatzíki):
Iogurt grec (300g)
1 cogombre
1 dent d'all
Anet (en castellà eneldo)
Suc de mitja llimona
Oli, sal i pebre

Primer de tot es pela el cogombre i es ratlla deixant-lo escòrrer durant uns 10 minuts per tal de treure'n el màxim d'aigua. L'aboquem en un plat i ho barregem amb el iogurt i l'anet al gust. Tritureu la dent d'all (si us agrada fort feu-ne servir més) i l'incorporeu a la crema juntament amb l'oli, el suc de llimona i el pebre. Es barreja tot bé i es deixa en la nevera. Ara m'adono que no vaig posar-hi sal però tampoc la vaig trobar a faltar, així que vosaltres mateixos.

Crema de feta i pebrot vermell (Jtipití):
1 pebrot vermell
Formatge feta (200g)
Pebre de cayena
Oli i sal

Netegeu el pebrot i feu-lo al forn fins que estigui tendre. El deixeu reposar per no cremar-vos els dits i li traieu les llavors i la pell. Ho tritureu ben triturat i hi afegiu el formatge feta ben esmicolat, l'oli, la sal i el pebre de cayena. Un cop ho heu incorporat tot seguiu triturant fins que us quedi ben cremós i ho reserveu també a la nevera.

Com veieu són receptes molt fàcils de fer i que acompanyades de pa de pita calent us faran triomfar a la taula (si a tothom li agraden els ingredients de les receptes, que havent-hi formatge i pebrot no serà evident.... ;-) ). I com sempre que faig un sopar, alguna esdeveniment curiós havia de passar. Aquest cop va ser amb el vi. Pel matí, a l'anar a comprar tots els ingredients vaig comprar una ampolla de vi negre D.O. del Penedès que tenia bastant bona pinta i un preu raonable. Més tard, l'Esteban em va trucar per veure que portava al sopar i vam decidir que comprés una altra ampolla de vi. La casualitat va fer que sense saber-ho acabés comprant exactament la mateixa marca de vi que jo havia triat pel matí. Entre els centenars d'ampolles que tots dos podíem haver triat vam acabar fent la mateixa elecció, que per cert va resultar ben bona.